Disseny
Projecte Chapeau
"Chapeau!" - Expressió acompanyada del gest de treure's el barret per demostrar admiració davant una persona
El Barret és un element que ens ha acompanyat des de la prehistòria. Tot i que avui dia la paraula barret només s'utilitza per referir-se als barrets de copa i ala, es podria dir que el barret és una prenda de roba per al cap, de qualsevol forma, que fa servir una funció; ja sigui espiritual, representativa d'una autoritat, per protegir-se del clima o d'algun enemic, o només com a element decoratiu.
En aquest treball, jo he volgut centrar-me més en els tipus de barrets no tradicionals, és a dir, aquells que no porten copa i ala, en part degut al tipus de barret que vull fer.
En la prehistòria, el barret ja existia; s'utilitzava com a element protector o element espiritual. Els materials no eren els mateixos, i variaven segons la zona.
En quant a barrets protectors; en llocs freds, s'utilitzava principalment la pell d'animals peluts per protegir-se del fred. Eren barrets peluts molt grans, semblants i possiblement avanpassats del que avui es coneix com a USHANKA: Barrets originats a la Rússia Siberiana creats a partir de pell peluda.
Com a curiositat, hi ha una expresió Russa que diu "La Ushanka d'un pobre és de pell de peix" que fa referència a la mala qualitat de algunes teles utilitzades per crear les Ushankes utilitzades a l'exèrcit (principalment)
Baixant cap a les zones de temperatures més temperades, trobem barrets creats amb materials més resistents i menys sofocants, principalment palla i altres materials vegetals. També s'utilitzen molts materials de cuir i derivats. Aquí trobem, per exemple, la gran majoria de barrets de palla antics, tal com el típic barret de palla japonès o el barret de palla amb copa i ala europeu.
Aquests barrets serveixen per protegir-se del sol principalment, però no com un protector tèrmic.
L'últim tipus de barret segons la zona climàtica que trobem és el barret desèrtic o turbant. Aquest tipus de barret utilitza principalment teles fines i delicades que deixen passar l'aire per dins amb facilitat i que no sofoquen a l'usuari, sent ideal per zones caluroses i àrides. El turbant, típic d'Orient Pròxim, és un barret pensat per travessar el desert que tapa el cap del sol, evitant patir insolacions, però que es col·loca de manera que no ens fagi sentir més calor ni ens fagi suar (tenint la part del front alliberada), essent així un dels tipus de barrets més ben pensats.
En quant a barrets que no serveixen només per protegir-se del clima, sinó també com a barret espiritual, trobem diversos tipus de barrets. Els barrets espirituals, basats en la religió típica prehistòrica (animisme), se solien decorar amb elements naturals com pedres de colors, brillants, banyes, teles, pigments, branques... I eren utilitzades de forma típica per el chaman, la figura espiritual de les societats ancestrals.
El que sembla ser un barret ja el trobem representat a la figura de la Venus de Willendorf, al seu cap. També podem considerar la bandana de la Dama de Elche, amb el que semblen ser banyes i molts elements decoratius.
Avui dia, una evolució d'aquests tipus de barrets serien, per exemple, els barrets típics dels indis americans; els tocats de guerra, decorats amb plomes d'àguila, pedres brillants, pigments i teles especials... I que usualment eren otorgades com a premi davant d'una persona respectada dins del clan. Eren portades durant les batalles de clans per demostrar el seu poder i donar temor als seus enemics.
Un altre barret d'aquest estil són els barrets ceremonials africans. Tot i que són molt variats (tant variats com tribus i càrrecs hi ha), tots segueixen utilitzant materials decoratius molt especials.
Per últim, trobem els barrets pensats per a la guerra. Aquests tipus de barrets, molt variats i usualment acompanyats d'una armadura, solien fer dos funcions: Protecció i Temor, és a dir, protegir a l'usuari del que fes falta i alhora infundir terror en l'enemic a partir de decoracions exagerades.
Un exemple d'això són els helms medievals europeus; moltes vegades, com a element de bona sort o per espantar a l'enemic, els helms portarien decoracions com caps de drac, princeses, motius florals o altres elements per destacar en la guerra (principalment durant les invasions a Jerusalem):
Tot i tenir formes molt estranyes, els helms europeus servien per protegir al màxim a l'usuari; els petits forats al cap servien per respirar i veure, i la seva forma podia variar per evitar que coses com fletxes o espasses poguessin entrar.
Al japó, va passar el mateix; els Kabuto (helms de guerra japonesos) eren elements protectors creats a partir de la superposició de malles i plaques de metall i fusta, imitant la forma de l'abdomens dels escarabats (els escarabats japonesos són coneguts per la seva resistència). Tot i així, durant una època específica, van aparèixer els Kawari Kabuto, helms japonesos amb decoracions exageradíssimes, tals com sols, peixos, insectes, imatges de déus...
En quant a altres barrets japonesos, ja hem vist els barrets de palla i els helms. Tot i així, un element molt japonès és la bandana japonesa, el "Hachimaki". El Hachimaki és un tros de tela colocat a través del cap, al front, com a símbol d'esforç i coratge, així com per limitar el suor de caure a la cara d'una persona. Són molt utilitzats per estudiants japonesos durant exàmens importants i quan han d'estudiar i esforçar-se, perquè existeix la creença que ajuden a la concentració. També van ser portats pels pilots japonesos durant l'atac a Pearl Harbor, i d'aquest element prové la paraula Kamikaze "Vent dels déus", un dels esolgans que se sol portar escrit al Hachimaki.
Al Japó, existeix una expressió "Posar-se el Hachimaki", que significa centrar-se i posar-se a la feina.
Després de parlar de barrets tradicionals, parlarem dels avorrits barrets "actuals"; el gorro i el barret de copa i ala.
El Gorro és un tipus de barret originat del Pileus, un barret de tela amb forma de con col·locat a sobre del cap d'una persona per protegir-la del sol i del fred. Es va originar a l'antiga Grècia i va evolucionar en tot tipus de gorros, així com barrets.
Durant l'Antic Egipte, ja van començar a aparèixer barrets similars a barrets amb copa i ala; element que va evolucionar als barrets de palla. Va arribar un moment que, enmig de l'edat moderna, es van popularitzar els barrets de palla i es van començar a portar també entre la burgesia. Per evitar semblar un pagès, els burgesos van modificar els barrets de palla canviant-los de color, afegint-los elements o materials. D'aquesta manera, va sorgir el barret tan característic que coneixem avui, com a símbol de poder adquisitiu enorme (curiosament, aquest variava segons la grandària de la copa del barret). Els barrets es van separar, a més, en masculins i femenins; els masculins eren de colors avorrits i de formes poc originals i repetitives, però els de dones van ser sempre de formes i colors MOLT cantosos; de vegades, es creava una competició entre dones per crear el barret més cridaner.
Depenent de la funció i lloc d'ús, aquests elements podien variar; la gorra d'un mariner no tenia ala a tots els costats perquè no feia falta; només al davant, perquè es requeria per tapar la llum del sol i veure bé al mar.
Alguns personatges característics amb barret són:
El Capità Haddock, de Tintín;
Charles Chaplin;
El Gat amb botes;
Abraham Lincoln;
I molts més.
De barrets, n'hi ha un munt; tots gairebé igual d'avorrits, però un munt.
Trobem, primer, el barret panamà, propi de l'Equador. Es va originar de la fusió dels barrets de palla típics de la zona amb els barrets de copa i ala quadrada amb cinta típic dels invasors que venien i anaven de la zona. Està creat amb palla de palmera, i s'anomena així degut al seu us a Panamà.
Posteriorment, trobem la gorra, la super-típica prenda derivada de les gorres de capità del segle XIX, simplificades però mantenint només una sola ala al davant del cap per facilitar la visió.
La tipiquíssima Fedora, també és un barret molt característic; de ala plana i amb copa de formes onejants, es va crear durant el segle XVIII i li dona el nom l'obra de teatre "Fedora". És un barret molt reconegut a Amèrica del Nord durant els primers anys del segle XX, essent un element essencial per als gànsters i inspectors de les obres de ficció basades en aquella època.
El bombí, familiar de la Fedora, és estrictament el mateix però amb l'ala doblegada i la copa redondejada. És característic dels personatges còmics del segle XX, degut al tipus de personatges que les portaven en ficció.
La Pamela és una altre barret, específicament femení, amb una gran ala simple i elegant i una copa petita, que servia per evitar que el sol arribés a la pell de la dona i la espatllés. D'aquest barret s'an derivat molts més, variant la longitud de l'ala, les seves decoracions o forma, així com la forma de la copa. El barret de mariatxi també és un barret similar, d'ala enorme i de copa petita, però usualment amb l'ala doblegada cap a dalt.
A partir dels barrets, s'han originat moltíssimes expressions derivades d'actes típics fets durant la època de popularització del barret. Algunes de les frases fetes amb la paraula barret són les següents:
-A gran cap, gran barret.
-On hi ha barrets, no hi campen caputxes.
-Abrigat en febrer amb dues capes i un barret.
-Inflar el barret de guixes
-Tirar el barret al foc.
-Tenir més caps que barrets
-Cap sense barret, tothom hi té dret.
-Tants de caps, tants de barrets.
-Treure's el barret.
-És una casa de barrets.
-Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.
-Haver-n'hi per a tirar el barret al foc.
-Viure de gorra.
Aquests són només alguns dels tipus de barrets que podem trobar. La gran majoria són només variacions de la mateixa fòrmula (copa i ala) que la única raó de la seva popularitat és la proximitat que tenen. Tot i així, els barrets antics tenen formes i funcions millor pensades i molt més interessants que no pas el barret "actual"; per aquesta raó he dicidit crear un "barret" imitant una bandana antiga.
Les meves idees són les següents:
Idees variades, però totes basades en una cosa; la fusió d'elements i cultures. Vaig triar la representació de diversos elements típics de la cultura japonesa, principalment a través de la creació de bandanes. Vaig estar interessat en crear una bandana o un barret a partir de pigments que brillessin en la foscor, amb elements penjants de tota mena. Finalment, vaig crear una bandana simple amb decoracions florals i la fusió de diversos pigments per crear una bandana variada però interessant. Degut a la dificultat, no vaig poder afegir-li penjants, però vaig modificar la forma per donar-li més brillantor a la bandana.
Mentre la feia, se'm va passar pel cap la creació d'una bandana de temàtica espacial; pintar la tela amb pintura met·tàlica blava, i a sobre pintar punts i formes amb els pigments fluorescents. D'aquesta manera, en posar la llum negra, s'il·luminarien els pigments fluorescents i alhora es veurien brillants derivats de la pintura met·tàlica, imitant la imatge de l'espai exterior.
Disseny d'una joia
Aquest projecte consisteix en dissenyar i crear una joia, conjuntament amb el seu Packaging i Logo.
Inicialment, Jo vaig tenir dues idees: Crear una joia de fantasia, d'estil medieval, o crear una joia futurista, específicament cyberpunk.
En un principi, la idea de crear una joia de fantasia va ser la meva idea principal. Em semblava molt interessant crear una joia d'aquest estil i, lo que és més, em semblava com una oportunitat de crear en físic els elements i símbols decoratius de personatges fantàstics que jo havia creat anteriorment (dels quals en tenia un munt).
Aquest tipus de joia utilitzaria materials com vidre bufat, fusta, ferro o cuir i fins i tot pedres precioses (o la seva imitació) i tindria formes intrincades, decorades i d'estil màgic.
Fins i tot, durant les vacances d'hivern, vaig fer algunes proves amb trossos de fusta que teníem (érem a una casa de camp), però no va sortir gaire bé. Em vaig adonar que potser era massa complicat fer una joia tan decorada com jo la volia, i a sobre amb materials com els que volia utilitzar.
Així doncs, vaig començar a fer dissenys de joies futuristes, i cada vegada em va interessar més.
Aquí tenim els primers esbossos; amb una part per a joies fantàstiques i un altra per a les futurístiques.
A mesura que anava fent esbossos futuristes, vaig recordar-me d'una sèrie de personatges que tenia que, al contrari de la gran majoria, encaixaven amb l'estil Cyberpunk. Aquests personatges, tot i que els havia dibuixat un parell de cops, mai vaig definir-los una història concreta. I llavors se'm va acudir de crear una joia basada en aquests personatges i, alhora, tenir una excusa per idear la seva història per a un futur. I això vaig fer.
Vaig escollir un personatge que tenia com a símbol un "cor" futurista, que seria el logo, i vaig decidir crear una màscara per al a boca amb aquest símbol al mig, seguint les idees del Cyberpunk (explicades a sota del procés de creació de la joia, com un altre apartat). Aquest personatge, però, no utilitzava una màscara sinó un parxe a l'ull amb el símbol. M'hagués agradat crear el parxe en comptes de la màscara, però crear un parxe era molt més difícil, així que vaig desistir.
La meva idea era crear una màscara impresa en 3D de color negre amb un logo al centre, brillant a partir d'un sistema electrònic simple amb leds integrat a l'interior de la màscara, creant un efect de lluminositat de color magenta al centre. Quan vaig començar a fer proves, però, em vaig adonar que era molt complicat (i molt car) crear un sistema que capigués a dins de la màscara, i vaig haver de repensar la meva idea (tot i així, vaig afegir on estava planejat posar els leds a la maqueta, perquè em vaig adonar just després d'haver-la creat). La idea actual per a la màscara definitiva és utilitzar pintura luminiscent de color magenta.
Aquí els esbossos de tant la màscara com el parxe:
En quant al logo, no només tenia com a opció utilitzar el símbol del cor, que representava una organització específica, sinó que també hi havia altres opcions, cadascuna amb un nom i un logo específic. Finalment em vaig decantar per Purehear/Nemesis, la del logo del cor.
També vaig fer proves de tipografia i etcètera.
Ara segurament us preguntareu: Però perquè vas crear tots aquests símbols? Què són, aquestes "organitzacions"? I perquè vas triar el símbol del cor?
Per tal de respondre-us, primer cal llegir això:
ÉS L'ANY 20XX. EN UN MÓN CONTROLAT PER LA MEGACORPORACIÓ TENCENT GRID,
LA TECNOLOGIA EVOLUCIONA A GRANS VELOCITATS, I MOLTS HUMANS HAN ESTAT
AUGMENTATS MECÀNICAMENT AMB PRÒTESIS ROBÒTIQUES. PERÒ LA REPRESSIÓ EN CONTRA DE LA POBLACIÓ GENERAL HA PROVOCAT UN BAIX NIVELL DE VIDA. LA POL·LUCIÓ, LA BRUTÍCIA I LA SOBREPOBLACIÓ HAN FET REAPARÈIXER MOLTES MALALTIES. EN AQUEST MÓN, ELS RICS DISFRUTEN D'UNA VIDA DE LUXE MENTRE QUE LA GENT MÉS POBRE ÉS ATACADA INJUSTAMENT.
DAVANT D'AQUESTA SITUACIÓ, HA APAREGUT UN NOU COL·LECTIU ACTIVISTA QUE BUSCA RECUPERAR LA JUSTÍCIA I LA IGUALTAT DE LA SOCIETAT...
P U R E / H E A R T - N E M E S I S
Disseny d'una Joia - Inspiracions "Cyberpunk"
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL CYBERPUNK.
El Cyberpunk és un subgènere de la Ciència-ficció, iniciat a la dècada dels 80 a Estats Units i Àsia (especialment Japó) partir de tot el moviment cibernètic (Aparició d'ordinadors, telèfons portàtils, connexions inalàmbriques i els videojocs) i part del moviment rebel "punk" iniciat als anys 70.
El cyberpunk, tot i que originalment només era un subgènere de la ciència-ficció que, per tant, només es veia al cinema, literatura i als videojocs, la popularitat que ha rebut al llarg dels anys l'ha transformat en una cosa més: es podria considerar el Cyberpunk gairebé com un moviment estètic, que engloba art, música, moda i tecnologia que segueixen una estètica específica pròpia.
Tant és així, que es considera dir que existeixen una sèrie de "sub-gèneres", que varien segons la seva proximitat a l'estètica dels 80 i la seva intenció. Hi ha tres sub-gèneres:
"Cyberpunk", que és també el que manté el nom i les bases generals del gènere, i que representa un futur distòpic basat en els ideals dels 80, però utilitzant una estètica i tecnologia més actual o completament futura;
"Outrun", que és tota la part del gènere que presenta un món futurista/semimodern, però anclat exclusivament a la estètica dels 80. A vegades es pot confondre amb el Cyberpunk i Vaporwave, perquè és com la "fusió" d'ambdós elements (però perdent la nostàlgia del Vaporwave i la modernització del Cyberpunk)
"Vaporwave", que en comptes de ser una representació del futur, és una representació d'un present nostàlgic, que busca recuperar l'estètica dels anys 90 més que la dels 80 (Windows 95, FIJI, l'Internet Antic...). És el sub-gènere més fàcil d'apreciar dels tres, degut a les seves característiques "abstractes".
Definiré millor aquestes tres estètiques més endavant, però primer hem de veure les bases generals del gènere
IDEES PRINCIPALS DEL MÓN CYBERPUNK
Llavors, què presenta, el Cyberpunk, com a sub-gènere de la ciència-ficció?
El món cyberpunk sol ser un món futurista, amb una estètica basada en els anys 80 (anys d'expansió tecnològica). El món cyberpunk és un món superindustrialitzat, amb tecnologies futuristes com Robots, Cyborgs, Superordinadors, Realitat Virtual, gran etc. Tot i que hi ha un gran avenç tecnològic, alhora hi ha un retard en quant a la qualitat de vida de la gent; es considera al cyberpunk com una visió pessimista del nostre futur com a societat capitalista.
Un món controlat per megacorporacions, que estan per sobre dels governs dels països, amb una minoria de classe super-alta dominant; la major part de la població viu en la extrema pobresa, en qualitats de vida pèssimes. L'expansió de la població ha transformat les ciutats com a metròpolis de grataçels gegants que enfosqueixen el terra, on viu la gent de classe baixa. Les lleis que defensen el medi ambient s'han oblidat, provocant la mort de gran part de la Natura, i les ciutats estan repletes d'elements químics i gasos verinosos. La publicitat extrema, llums constants i pol·lució lumínica són símbols del gènere. Una visió actual del món cyberpunk seria, per exemple, Hong Kong, Tòquio o altres ciutats asiàtiques similars.
Aquest món, de caràcter distòpic, alhora és un món on totes les cultures es fusionen. Igual que passa als anys 80, és molt comú veure mostres de cultura asiàtica/(principalment japonesa i xinesa), marques de tecnologia asiàtiques... I amb la cultura asiàtica dominant per sobre de la nostra (degut a la sobrepoblació de la Xina). Els móns cyberpunk són móns amb gran quantitat de conflictes, com grups insurrectes que es rebel·len contra el sistema, hackers, inteligències artificials, racisme basat en tecnologia (racisme en contra de Robots humans o racisme en contra d'humans amb augments (parts robòtiques)), bandes de criminals, etc.
El món cyberpunk és, doncs, un món consumit pel capitalisme, que controla la població a través de les tecnologies.
ORIGEN DEL CYBERPUNK
El cyberpunk s'origina als anys 80. La nova societat tecnològica i oberta de la època va inspirar molts autors a crear històries basades en una realitat "exaggerada", una versió futura del present dels anys 80.
L'origen del terme cyberpunk és a l'any 1980, de la mà de Gartner Dozois, un escriptor de ciència ficció que el va usar per descriure un tipus de gènere literari de ciència ficció. Una sèrie de novel·les curtes de l'escriptor Bruce Brethke publicades el 1983 van ser les primeres en utilitzar "Cyberpunk" com a títol de l'obra. Una de les obres literàries més conegudes del gènere és "Neuromancer"escrit el 1894 per Wlliam Gibson, i va ser una de les obres que millor van delimitar i descruire el gènere. William Gibson és considerat, avui dia, com el pare del cyberpunk.
Tot i així, la popularització del cyberpunk no va ser només a través de la literatura, sinó especialment a través del cinema.
Basat en les antigues novel·les de móns distòpics de ciència ficció, com "Els androides somien xais elèctrics?" de Philip P. Dick el 1968, "Un món feliç" d'Aldous Huxley el 1932 o "1984" de George Orwell el 1948, neix una de les més conegudes pel·lícules de gènere estrictament cyberpunk: Blade Runer. Blade Runner va sentar l'ambientació del gènere, i va popularitzar el símbol de "ciutat de les llums", és a dir, una ciutat amb anuncis i propaganda brillants, i repleta de pol·lució lumínica constant.
Va ser a partir d'aquí que es van a començar a crear moltes altres pel·lícules del gènere, així com pel·lis d'altres gèneres molt influenciades per aquesta. Entre d'altres, trobem Akira, The Matrix, Total Recall, The Terminator...
També es va popularitzar a través dels jocs de rol com Shadowrun o Cyberpunk 2020, i videojocs com Deus Ex, System Shock... que també són, avui dia, una de les principals font de creació d'obres cyberpunk.
ESTÈTICA DEL CYBERPUNK I INSPIRACIÓ PER A LA JOIA
Com ja he esmentat abans, l'estètica del Cyberpunk es divideix en tres: Cyberpunk, Vaporwave i Outrun. Aquí explicaré les característiques de cadascuna, estètica, colors, música, moda... I quina (o quines) m'han influenciat a l'hora de crear la meva joia.
OUTRUN
L'estètica Outrun és una estètica simbòlica. És com els "anys vuitanta" americans simplificats. Al contrari que el cyberpunk, l'Outrun no representa un futur tant llunyà ni està tant replet de cultura asiàtica. En si, l'Outrun és l'adaptació estilística del cinema d'acció dels anys 80, així com una representació del món a partir de l'estètica d'aquest cinema.
Aquest tipus de cinema solia tenir a un protagonista super-hàbil amb les armes o en les arts marcials; masculí i poderós, que havia de rescatar a la protagonista femenina de l'antagonista principal. Aquest cine solia utilitzar grans explosions i altres efectes especials novedosos per l'època, elements com cotxes superràpids (com a El Coche Fantástico), lluita en contra de terroristes o perills per la societat moderna americana "idealitzada". El cinema de Bruce Lee, Chuck Norris, Jackie Chan i Arnold Schwarzenegger, entre molts altres, n'és un exemple. Pelis com Robocop i Terminator podrien entrar en aquesta categoria.
L'outrun va agafar una sèrie de "gags" o clichés d'aquest cinema i el va adaptar per crear un estil que recorda a uns anys 80 idealitzats i gairebé "fantàstics":
-El Night Drive:
Una escena típica d'aquestes pel·lícules era una escena de carretera, de nit, amb un cotxe a gran velocitat corrent cap a l'horitzó, mentre es veu com passen les llums dels posts de llum, usualment amb un destí al fons (una ciutat o espai brillant).
-Grid de Neó:
Molt representatiu de Tron (la pel·lícula), el grid de neó és un terra negre amb línies d'horitzó brillants, semblants a neó. És molt típic de l'ambientació outrun, i es complementa amb la resta d'elements molt bé.
-Posta de Sol:
Les postes de sol, amb el sol gegant, vermellós, brillant i rodó, moltes vegades col·locat al punt d'horitzó, també es un símbol habitual de l'outrun.
-Palmeres:
que recorden a algunes ciutats de costa d'Estats Units com Miami, són un símbol dels anys 80 i, per tant de l'outrun.
-Els colors neó (especialment magenta):
El Outrun utilitza colors molt més "vuitanters", brillants i que recorden als colors dels cartells de neó propis de les grans ciutats de l'època, molt típics de Miami (ciutat Outrun per exelència) i Las Vegas.
-Icones i tipografia Outrun:
L'outrun té un tipus de tipografia/icona específica basada sobretot en els CDs, caràtules de pel·li i videojocs de la època. Utilitza colors brillants amb lletres estilitzades, alhora que també utilitza lletres grans, planes i que semblen "cromades", que recorden a la pintura cromada dels cotxes típica de la època.
Influències per a la joia:
L'única cosa que ha influenciat a la joia de la part de l'Outrun ha estat l'ús del color magenta com a color principal del logo i de la part brillant de la màscara. També hi ha hagut una certa inspiració
en la creació del logo/tipografia a partir dels icones Outrun típics, tot i que no va acabar arribant gaire lluny.
Hi ha una pel·lícula de 30 minuts, estrenada l'any 2015, que és una mirada satírica al gènere outrun i la cultura popular dels anys 80, que serveix com a resum de les tendències de la època.
Aquí deixo un vídeo del trailer en espanyol i la pel·li completa en anglès.
També vull afegir un Couch gag dels Simpsons (el curt que hi ha a l'inici de cada capítol de la sèrie, on la família es reuneix per veure la televisió i passen coses diverses), que van crear-ne un representatiu de les sèries/películes de la època, en estil Outrun:
VAPORWAVE
El Vaporwave és un estil artístic i musical nascut a la dècada de 2010, i és un dels primers estils o tendències artístiques amb una estètica pròpia en haver-se iniciat íntegrament a través de fòrums d'Internet. Aquests fòrums van reunir a productors musicals i artistes experimentals que sentien gran nostàlgia pel món passat (anys 80-90); a partir d'aquesta idea, es va crear el Vaporwave.
El Vaporwave és un estil que es basa en la nostàlgia; es creu que el present no val la pena i es vol retornar a una societat "millor", els anys 80 i 90. És un estil que agafa les bases estilístiques pròpies de la cultura popular de la època i les distorsiona de forma única. En si, el Vaporwave es basa en els ideals del Cyberpunk, però projectant-los en el present actual: Com el futur està en decadència, i poc a poc estem entrant en una distopia, i com la societat capitalista ha estat corrompuda i ha de canviar i per tant es busca refugiar-se en anys millors. El vaporwave, a més, fa gran encís en la cultura i música japonesa dels anys 80/90; productes japonesos, videojocs i consoles, lletres japoneses i anime (l'anime contemporani s'inicia als anys 80 i 90). El Vaporwave pot tenir moltes simil·lituds amb el Cyberpunk, perquè tot i que el Vaporwave té un especte "més antic" i "més espiritual", també pot representar mons futuristes que normalment s'asoccien erròniament amb el Cyberpunk.
Una característica curiosa del Vaporwave és que la majoria de seguidors del gènere i els defensors de la "nostàlgia" que aquest crea no van arribar a viure els 80 (jo en sóc un exemple). Tot i així, el Vaporwave es centra en el sentiment de "volver viure" el passat que no es va viure mai i, alhora, representar aquest estrany sentiment de nostàlgia distorsionada per una cosa que no vam viure, i que per tant no hauríem de sentir.
Musicalment, la música Vaporwave és un tipus de música simple de fer, que es basa en agafar samples (fragments o melodies concretes) de cançons dels anys 70, 80 i 90 (fins i tot algunes d'inicis del 2000), la majoria d'estil Disco, Funk (moltes de les quals són japoneses) i altres, i distorsionar-les i baixar la velocitat i fer-les més greus. D'aquesta manera, s'obtenen un nou estil musical que no només és nostàlgic perquè és una reversió de música antiga, sinó també se sent més propera, lenta i espiritual, i ens permet pensar, enraonar i recordar el passat amb tranquil·litat. Els gags que utilitza la música vaporwave és molt similar a l'art, i seran esmentats en el seu apartat específic.
Una de les cançons més conegudes de l'estil Vaporwave és "リサフランク420 / 現代のコンピュー" (sí, el nom és aquest), composat per la productora musical Macintosh Plus.
En quant a la part més artística, el Vaporwave crea obres digitals a partir de visions nostàlgiques del passat. En si, es podria dir que el l'art vaporwave és una amalgama, una espècie de collage de tot tipus de gags (similars als diferents elements comuns de l'Outrun). Alguns dels principals són els següents:
-Kitsch estilístic/estil Powerpoint: Una de les característiques principals de l'art Vaporwave és una aparent mala qualitat. I un no es referix a "mala qualitat" per distorsions de la imatge, càmara, etc. (que també, i que esmentaré en un altre punt) sinó en un estil propi de com ordenar i decorar la imatge. En certa manera, l'art vaporwave intenta representar l'estètica de les pàgines web i powerpoints antics, que col·locaven diverses imatges arbitràries que no concordaven entre si (una caricatura, un model 3d, una imatge de colors superaturats...), gifs de mala qualitat junts i colors saturats "lletgos".
-Antiga tecnologia: El Vaporwave utilitza moltes vegades elements de la inferfície del Windows XP, Windows 95 i altres sistemes operatius relativament antics. També poden aparèixer altres elements com ordinadors antics, gameboys i consoles relativament antigues, etc. Es molt típic veure pestanyes de windows XP o windows 95 amb missatges pessimistes, o interfícies del Paint, antic Word, Internet Explorer...
-Símbols consumistes: Se sol representar, també, alguns símbols de marques populars en la època, especialment de caràcter "hipster", com l'aigua "FIJI" o Pepsi, així com símbols de la PlayStation original, SEGA o Nintendo 64, Apple, Windows 95...
-Cultura japonesa: El Vaporwave és molt proper a la cultura japonesa; es poden representar imatges pròpies dels 80-90 al Japó, lletres i tipografies japoneses, imatges de productes japonesos o personatges d'anime populars en la època
-VHS i alguns elements Outrun: El Vaporwave sol representar les seves imatges, tot i que de colors molt vius, amb filtres que recorden als anys 80-90, reduint la saturació dels colors. També poden afegir efectes que recorden als VHS de la època, o una data a la part baixa-esquerra de la imatge que recorda a les càmeres de la època. També utilitza elements propis de l'Outrun, com les ciutats brillants, la posta de sol, el grid de neó, etc.
-Estàtues gregues i glitch art: Per fer al·lusió al desig de tornar al passat, se solen col·locar estàtues gregues que destaquen per sobre de la resta d'elements "més moderns". Aquestes estàtues, però, usualment van acompanyades d'un efecte similar al Glitch Art, on es modifica la imatge per obtenir un efecte d'estàtica de televisió o d'error.
-Colors sobresaturats i degradats: Els colors típic del Vaporwave són el rosa, blau clar/turquesa i verd clar. Moltes vegades van acompanyat d'altres colors en forma de degradat (molt típic de l'estil), com el lila, groc o vermell.
-Art 3D de baixa qualitat i Demoscene: El Vaporwave pot venir acompanyat d'un altre gènere artístic anomenat Demoscene, que són vídeos creats únicament a través de programació durant els anys 80 i 90. Eren intents d'experimentació amb les noves tecnologies. Tot i que és un art bastant desconegut, ha aparegut com a vídeos musicals d'algunes cançons indie o com a element decoratiu per a pàgines web. És molt típic que el Demoscene utilitzi art 3D de baixa qualitat, que va adoptar després el Vaporwave en el seu art.
Aquí adjunto un vídeo sobre algunes Demos:
CYBERPUNK
Potser l'estil més difícil de trobar, perquè a internet, al buscar Cyberpunk, solen aparèixer mescles amb l'Outrun o Vaporwave (o imatges directament d'aquests estils) i no del Cyberpunk que es busca realment. De vegades, també moltes imatges cyberpunk són adossades erròniament a altres gèneres futuristes tot i que no és així.
En general, però, el Cyberpunk com a estil artístic agafa els ideals esmentats anteriorment (societat distòpica, tecnologia avançada, ciutats enormes i brillants) però des d'un punt de vista modern. És a dir, agafa les idees de futur creades en la dècada dels 80 i 90, però la tecnologia i estètica està vista des d'un punt de vista actual. En comptes de tenir elements de platja, neó, decoracions orgàniques i lletres estilitzades, el Cyberpunk es basa en formes geomètriques, sòbries i de colors habitualment plans i foscos, excepte per els colors de llums, que són extremadament brillants i saturats.
En comptes de seguir tant l'estil del Blade Runner original, utilitza l'estil més modern i encara més distòpic de Blade Runner 2045, la secuela.
Seguint els models de distòpics del Cyberpunk, és molt típic del cyberpunk utilitzar màscares per a la boca; com a símbol de la pol·lució de les ciutats del futur o només com a símbol de no poder/voler parlar. La roba cyberpunk és una "futurització" de la roba, pensada per ser portada per el que es denomina com a "ninjes urbans", practicant de parkour i persones fora de la llei en les ciutats cyberpunk. Avui dia s'està popularitzant un nou estil de roba anomenada Techwear, que té simil·lituds amb el que es considera que és roba cyberpunk. És roba que busca la comoditat i funcionalitat, i que utilitza, gairebé sempre, color negre i materials artificials. És molt típic del Techwear utilitzar màscares per la boca, i portar símbols japonesos geomètrics.
De vegades se sol confondre l'estil Cyberpunk amb l'estil Gòtic, Industrial o Emo, però aquests estils són molt diferents, i no busquen la simplicitat geomètrica que el Cyberpunk té. Per aquesta raó, és molt complicat trobar elements purament cyberpunk; poden sortir tant coses outrun com vaporwave com mescles d'ambdós elements, així com elements Industrials, Gòtics o Emos.
En el cyberpunk, també és molt típic veure homes amb braços i cames (i fins i tot caps) tecnològics i prostètics, sinònim del progrés tecnològic de la època, moltes vegades de mala qualitat degut a l'estil de vida de gran part de la població.
LOGOS I TIPOGRAFIA CYBERPUNK
Els logos i la tipografia Cyberpunk han estat una de les meves principals inspiracions a l'hora de crear no només el logo en si, sinó la joia en general.
Els logos segueixen un estil futurista absolutament geomètric, pla i simple. Usualment són només una forma amb algun que altre detall secundari, de la mateixa manera que el meu és només un cor geometritzat.
Alhora, la tipografia cyberpunk és un tipus de tipografia geomètrica, de línies rectes i planes. Moltes vegades en forma de cursiva i decorada per línies perpendiculars decoratives. Moltes vegades ve acompanyada de lletra japonesa de tota mena.
També existeix un tipus de música representativa del Cyberpunk, tot i que no existeix un gènere específic (principalment degut al mateix problema que hi ha amb l'estètica, que de vegades es considera música cyberpunk a alguna cosa que no ho és). Tot i així, la música cyberpunk sol utilitzar melodies i instruments iniciats als anys 80/90 però actualitzats i fusionats amb música electrònica moderna com el Dubstep, el Drum N' Bass o el Future Bass. Un exemple de productor de música cyberpunk és Lain Trzaska, SHE:
Xerrada sobre Impressió 3D
L'altre dia a classe de Disseny va venir en "Joan" per fer-nos una xerrada sobre la Impressió 3D. Aquesta xerrada servirà per tots aquells alumnes que vulguin crear la joia o part d'aquesta en 3D (com jo).
Existeixen procediments diferents per crear un objecte per impressió 3D; es pot fer per sostracció o addició. Sostracció és tallar una peça més gran fins a crear la peça final, més petita, i addició és afegir material fins a obtenir la forma que es busca. En l'adicció, per això, si el material a crear està "flotant" cal afegir una base a sota perquè no es trenqui. Usualment, aquesta base és d'un altre material que es dissol en l'aigua i s'elimina després. Aquest material s'anomena PVA. Per tal d'aplicar aquest material, és necessari utilitzar una impressora multijet, és a dir, amb diversos compartiments de material, un per el material en si i l'altre pel PVA.
Un altre mètode és a través de la Fusió FDM, que utilitza un sistema de "fils", semblants a la pistola de sil·licona. Aquests fils es van alternant i es fan més fins o gruixuts segons la peça, i es col·loquen fins a emplenar l'espai.
Per tal d'imprimir alguna cosa en 3D, és evident que primer es necessita un model. Aquest model ha d'estar teballat de manera que el nombre de polígons (detalls) sigui menor; si no, pot passar a vegades que un model mal treballat acabi amb errors com material adicional, línies i altres elements erronis.
Molts models 3D es poden trobar a pàgines web biblioteques de forma gratuïta. Si no, es poden crear manualment en diversos programes de modelatge, com el ZBrush, Maya, Blender... Aquests models utilitzen el sistema de vòxels. Els vòxels són la versió tridimensional dels píxels, que són les unitats de llum que conformen les pantalles i elements electrònics, de forma quadrada. La paraula vòxel prové de Píxel+Box= Vòxel.
Disseny de la roba dels Diables de Granollers
S'ens va encarregar idear i dissenyar la roba per al Lucifer dels Diables de Granollers. Fins ara, el Lucifer havia estat un diable normal que només sobresortia de la resta degut a la vara que portava. Per questa raó es va decidir redissenyar la disfressa perquè es pogués diferenciar millor el personatge de la resta de diables. Ens van demanar que no toquèssim la disfressa original de diable, sinó que li afegissim una capa i un barret especial. Ens van dir que a la capa havia de veure's el logo dels Diables, i que també s'havia de veure en algun lloc de la disfressa l'escut de Granollers. També, si podíem,.que afegissim el color blanc i blau per tal de fer referència als dos "equips" de la Festa Major: Blancs i Blaus.
Per tant, vaig crear un disseny que imitava els barrets de pirata/morqueter, amb una forma de foc blau i blanc a les puntes de darrera i dues banyes a la part superior, de color blau. També vaig afegir un escut de granollers a la línia del barret, al centre.
En quant a la capa, vaig fer-la de color blau amb detalls de foc blanc, amb l'icona dels Diables també blanc i amb una sèrie de detalls de formes flamígueres a la zona de darrera del coll, de forma que sobresortís. Per aguantar la capa, vaig idear una espècie de tancament amb el símbol de Granollers al centre (ubicat a la zona del pit), amb cordes blaves i blanques que aguantaven la capa i l'escut.
Aquest va ser el disseny final, pintat a mà:
Il·lustracions per al curt de terror A Little Taste
Aquesta és la Primera Il·lustració; aquí les instruccions que vam haver de seguir. A més, el mapa afegiex detalls esmentats a les instruccions de la segona il·lustració.
1) Casa del caçador: El caçador i la seva filla estan mirant una taula (hi ha un mapa desplegat). De fons veiem una paret de pedra amb armes penjades (trabucs, ballestes, destrals, etc.)
2) Veiem el mapa entre les esquenes del pare i la nena. Veiem un dibuix del columpi amb unes marques. Es tracta d’un mapa de planificació per caçar a la bruixa amb ninots dibuixats. Al mapa llegim termes com “swing”, “witch”, “you”, “me”.
L'estil de la il·lustració és un estil semirealista amb uns traçats semimanuals, a llapis (repassat amb bolígraf), amb moltes línies petites i agressives que imiten l'estil d'alguns artistes de terror.
Portada del 9Nou
Bauhaus: La Ciutat Blanca de Tel Aviv
La Ciutat Blanca de Tel Aviv és el nom que es va posar a un conjunt de més de 4000 edificis que seguien l'estil de la Bauhaus o en Estil Internacional, construïts en Tel Aviv (Israel) a partir dels anys 30 per arquitectes que van fugir d'Alemanya després de la toma de poder pels nazis.
Curiosament, Tel Aviv és la ciutat amb el major nombre d'edificis que segueixen aquest estil. Tant és així, que el 2003 la Unesco va proclamar la Ciutat Blanca com a Patrimoni de la Humanitat.
Originalment, la Ciutat Blanca va ser plantejada per l'urbanista Patrick Geddes en 1925, que va rebre l'encàrrec de l'alcalde de Tel Aviv per a dissenyar aquesta nova ciutat. Com Patrick Geddes no va especificar un estil arquitectònic contret per als edificis, l'arribada de molts arquitectes de la Bauhaus en 1933 va permetre el disseny dels edificis de la ciutat seguint l'estil de la Bauhaus, que enfatitzava la funcionalitat i els materials arquitectònics barats.
Tot i això, el gran canvi de clima que hi va haver entre Alemanya i Israel va obligar als arquitectes a presentar canvis en l'estil original per tal d'adaptar-se al nou clima:
-Les parets es van pintar de blanc o de colors molt clars, que reflectien la llum solar i la calor (per aquesta raó se la coneix com a Ciutat Blanca).
-Les amples zones de vidre que permetien entrar la llum, típiques de l'estil de la Bauhaus a Europa, van ser substituides per finestres més petites que limitaven l'entrada de la llum del sol a l'interior de l'edifici.
-Van aparèixer els balcons, molt estrets i sempre tapats per tal de permetre als residents sortir a fora sense haver de sortir el sol i poder captar l'aire.
-Les teulades inclinades es van tornar planes i convertint la pròpia teulada en un espai més on els residents es podrien reunir a mesura que passés la tarda i arribés el fresc.
-Més tard, els edificis es van aixecar sota pil·lars per tal de fer passar el vent per sota i crear un espai d'esbarjo per als nens.
Totes aquestes característiques innovadores utilitzades en la creació dels edificis de la Ciutat Blanca ara han passat a definir l'arquitectura i el caràcter d'una ciutat moderna.
Tot i això, l'ús de formigó provocava que, a l'estiu, els edificis es tornessin massa càlids. Per aquesta mateixa raó els residents de Tel Aviv sortien molt per les tardes a passejar pels parcs que es podien trobar entre edificis i als novedosos cafès que s'estaven creant.
Disseny d'un logo - Faranduleros i 20 Anys Bellera
Faranduleros
Per crear aquest logo, em vaig basar en les típiques màscares de teatre, d'expressios exaggerades i agressives.
Antigament, s'anomenaven farandulers als teatristes de comèdia que van abandonar l'ofici familiar o el deber familiar per dedicar-se al teatre. Per tant, vaig voler representar un logo d'estil gamberro, de faccions exaggerades.
20 ANYS BELLERA:
Seguint l'estil de la Bauhaus, vaig voler crear el logo de 20 anys a partir de les tres formes i colors principals: el cercle, el triangle i el quadrat/rectangle i el blau, groc i vermell. També vaig utilitzar el color blanc, gris i negre, tres colors adicionals utilitzats a la Bauhaus. Vaig fer proves de com quedaria cada color associat a cada forma (representat a la part de dalt-dreta) però finalment em vaig quedar amb el triangle vermell, cercle blau i quadrat groc.
"Chapeau!" - Expressió acompanyada del gest de treure's el barret per demostrar admiració davant una persona
El Barret és un element que ens ha acompanyat des de la prehistòria. Tot i que avui dia la paraula barret només s'utilitza per referir-se als barrets de copa i ala, es podria dir que el barret és una prenda de roba per al cap, de qualsevol forma, que fa servir una funció; ja sigui espiritual, representativa d'una autoritat, per protegir-se del clima o d'algun enemic, o només com a element decoratiu.
En aquest treball, jo he volgut centrar-me més en els tipus de barrets no tradicionals, és a dir, aquells que no porten copa i ala, en part degut al tipus de barret que vull fer.
En la prehistòria, el barret ja existia; s'utilitzava com a element protector o element espiritual. Els materials no eren els mateixos, i variaven segons la zona.
En quant a barrets protectors; en llocs freds, s'utilitzava principalment la pell d'animals peluts per protegir-se del fred. Eren barrets peluts molt grans, semblants i possiblement avanpassats del que avui es coneix com a USHANKA: Barrets originats a la Rússia Siberiana creats a partir de pell peluda.
Com a curiositat, hi ha una expresió Russa que diu "La Ushanka d'un pobre és de pell de peix" que fa referència a la mala qualitat de algunes teles utilitzades per crear les Ushankes utilitzades a l'exèrcit (principalment)
Baixant cap a les zones de temperatures més temperades, trobem barrets creats amb materials més resistents i menys sofocants, principalment palla i altres materials vegetals. També s'utilitzen molts materials de cuir i derivats. Aquí trobem, per exemple, la gran majoria de barrets de palla antics, tal com el típic barret de palla japonès o el barret de palla amb copa i ala europeu.Aquests barrets serveixen per protegir-se del sol principalment, però no com un protector tèrmic.
L'últim tipus de barret segons la zona climàtica que trobem és el barret desèrtic o turbant. Aquest tipus de barret utilitza principalment teles fines i delicades que deixen passar l'aire per dins amb facilitat i que no sofoquen a l'usuari, sent ideal per zones caluroses i àrides. El turbant, típic d'Orient Pròxim, és un barret pensat per travessar el desert que tapa el cap del sol, evitant patir insolacions, però que es col·loca de manera que no ens fagi sentir més calor ni ens fagi suar (tenint la part del front alliberada), essent així un dels tipus de barrets més ben pensats.En quant a barrets que no serveixen només per protegir-se del clima, sinó també com a barret espiritual, trobem diversos tipus de barrets. Els barrets espirituals, basats en la religió típica prehistòrica (animisme), se solien decorar amb elements naturals com pedres de colors, brillants, banyes, teles, pigments, branques... I eren utilitzades de forma típica per el chaman, la figura espiritual de les societats ancestrals.El que sembla ser un barret ja el trobem representat a la figura de la Venus de Willendorf, al seu cap. També podem considerar la bandana de la Dama de Elche, amb el que semblen ser banyes i molts elements decoratius.Avui dia, una evolució d'aquests tipus de barrets serien, per exemple, els barrets típics dels indis americans; els tocats de guerra, decorats amb plomes d'àguila, pedres brillants, pigments i teles especials... I que usualment eren otorgades com a premi davant d'una persona respectada dins del clan. Eren portades durant les batalles de clans per demostrar el seu poder i donar temor als seus enemics.
Un altre barret d'aquest estil són els barrets ceremonials africans. Tot i que són molt variats (tant variats com tribus i càrrecs hi ha), tots segueixen utilitzant materials decoratius molt especials.Per últim, trobem els barrets pensats per a la guerra. Aquests tipus de barrets, molt variats i usualment acompanyats d'una armadura, solien fer dos funcions: Protecció i Temor, és a dir, protegir a l'usuari del que fes falta i alhora infundir terror en l'enemic a partir de decoracions exagerades.
Un exemple d'això són els helms medievals europeus; moltes vegades, com a element de bona sort o per espantar a l'enemic, els helms portarien decoracions com caps de drac, princeses, motius florals o altres elements per destacar en la guerra (principalment durant les invasions a Jerusalem):
Tot i tenir formes molt estranyes, els helms europeus servien per protegir al màxim a l'usuari; els petits forats al cap servien per respirar i veure, i la seva forma podia variar per evitar que coses com fletxes o espasses poguessin entrar.
Al japó, va passar el mateix; els Kabuto (helms de guerra japonesos) eren elements protectors creats a partir de la superposició de malles i plaques de metall i fusta, imitant la forma de l'abdomens dels escarabats (els escarabats japonesos són coneguts per la seva resistència). Tot i així, durant una època específica, van aparèixer els Kawari Kabuto, helms japonesos amb decoracions exageradíssimes, tals com sols, peixos, insectes, imatges de déus...
En quant a altres barrets japonesos, ja hem vist els barrets de palla i els helms. Tot i així, un element molt japonès és la bandana japonesa, el "Hachimaki". El Hachimaki és un tros de tela colocat a través del cap, al front, com a símbol d'esforç i coratge, així com per limitar el suor de caure a la cara d'una persona. Són molt utilitzats per estudiants japonesos durant exàmens importants i quan han d'estudiar i esforçar-se, perquè existeix la creença que ajuden a la concentració. També van ser portats pels pilots japonesos durant l'atac a Pearl Harbor, i d'aquest element prové la paraula Kamikaze "Vent dels déus", un dels esolgans que se sol portar escrit al Hachimaki.
Al Japó, existeix una expressió "Posar-se el Hachimaki", que significa centrar-se i posar-se a la feina.
Després de parlar de barrets tradicionals, parlarem dels avorrits barrets "actuals"; el gorro i el barret de copa i ala.El Gorro és un tipus de barret originat del Pileus, un barret de tela amb forma de con col·locat a sobre del cap d'una persona per protegir-la del sol i del fred. Es va originar a l'antiga Grècia i va evolucionar en tot tipus de gorros, així com barrets.
Durant l'Antic Egipte, ja van començar a aparèixer barrets similars a barrets amb copa i ala; element que va evolucionar als barrets de palla. Va arribar un moment que, enmig de l'edat moderna, es van popularitzar els barrets de palla i es van començar a portar també entre la burgesia. Per evitar semblar un pagès, els burgesos van modificar els barrets de palla canviant-los de color, afegint-los elements o materials. D'aquesta manera, va sorgir el barret tan característic que coneixem avui, com a símbol de poder adquisitiu enorme (curiosament, aquest variava segons la grandària de la copa del barret). Els barrets es van separar, a més, en masculins i femenins; els masculins eren de colors avorrits i de formes poc originals i repetitives, però els de dones van ser sempre de formes i colors MOLT cantosos; de vegades, es creava una competició entre dones per crear el barret més cridaner.
Depenent de la funció i lloc d'ús, aquests elements podien variar; la gorra d'un mariner no tenia ala a tots els costats perquè no feia falta; només al davant, perquè es requeria per tapar la llum del sol i veure bé al mar.
Alguns personatges característics amb barret són:
El Capità Haddock, de Tintín;
Charles Chaplin;El Gat amb botes;
Abraham Lincoln;
I molts més.
De barrets, n'hi ha un munt; tots gairebé igual d'avorrits, però un munt.
Trobem, primer, el barret panamà, propi de l'Equador. Es va originar de la fusió dels barrets de palla típics de la zona amb els barrets de copa i ala quadrada amb cinta típic dels invasors que venien i anaven de la zona. Està creat amb palla de palmera, i s'anomena així degut al seu us a Panamà.Posteriorment, trobem la gorra, la super-típica prenda derivada de les gorres de capità del segle XIX, simplificades però mantenint només una sola ala al davant del cap per facilitar la visió.
La tipiquíssima Fedora, també és un barret molt característic; de ala plana i amb copa de formes onejants, es va crear durant el segle XVIII i li dona el nom l'obra de teatre "Fedora". És un barret molt reconegut a Amèrica del Nord durant els primers anys del segle XX, essent un element essencial per als gànsters i inspectors de les obres de ficció basades en aquella època.
El bombí, familiar de la Fedora, és estrictament el mateix però amb l'ala doblegada i la copa redondejada. És característic dels personatges còmics del segle XX, degut al tipus de personatges que les portaven en ficció.
La Pamela és una altre barret, específicament femení, amb una gran ala simple i elegant i una copa petita, que servia per evitar que el sol arribés a la pell de la dona i la espatllés. D'aquest barret s'an derivat molts més, variant la longitud de l'ala, les seves decoracions o forma, així com la forma de la copa. El barret de mariatxi també és un barret similar, d'ala enorme i de copa petita, però usualment amb l'ala doblegada cap a dalt.A partir dels barrets, s'han originat moltíssimes expressions derivades d'actes típics fets durant la època de popularització del barret. Algunes de les frases fetes amb la paraula barret són les següents:
-A gran cap, gran barret.
-On hi ha barrets, no hi campen caputxes.
-Abrigat en febrer amb dues capes i un barret.
-Inflar el barret de guixes
-Tirar el barret al foc.
-Tenir més caps que barrets
-Cap sense barret, tothom hi té dret.
-Tants de caps, tants de barrets.
-Treure's el barret.
-És una casa de barrets.
-Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.
-Haver-n'hi per a tirar el barret al foc.
-Viure de gorra.
Aquests són només alguns dels tipus de barrets que podem trobar. La gran majoria són només variacions de la mateixa fòrmula (copa i ala) que la única raó de la seva popularitat és la proximitat que tenen. Tot i així, els barrets antics tenen formes i funcions millor pensades i molt més interessants que no pas el barret "actual"; per aquesta raó he dicidit crear un "barret" imitant una bandana antiga.
Les meves idees són les següents:
Idees variades, però totes basades en una cosa; la fusió d'elements i cultures. Vaig triar la representació de diversos elements típics de la cultura japonesa, principalment a través de la creació de bandanes. Vaig estar interessat en crear una bandana o un barret a partir de pigments que brillessin en la foscor, amb elements penjants de tota mena. Finalment, vaig crear una bandana simple amb decoracions florals i la fusió de diversos pigments per crear una bandana variada però interessant. Degut a la dificultat, no vaig poder afegir-li penjants, però vaig modificar la forma per donar-li més brillantor a la bandana.
Mentre la feia, se'm va passar pel cap la creació d'una bandana de temàtica espacial; pintar la tela amb pintura met·tàlica blava, i a sobre pintar punts i formes amb els pigments fluorescents. D'aquesta manera, en posar la llum negra, s'il·luminarien els pigments fluorescents i alhora es veurien brillants derivats de la pintura met·tàlica, imitant la imatge de l'espai exterior.
Disseny d'una joia
Aquest projecte consisteix en dissenyar i crear una joia, conjuntament amb el seu Packaging i Logo.
Inicialment, Jo vaig tenir dues idees: Crear una joia de fantasia, d'estil medieval, o crear una joia futurista, específicament cyberpunk.
En un principi, la idea de crear una joia de fantasia va ser la meva idea principal. Em semblava molt interessant crear una joia d'aquest estil i, lo que és més, em semblava com una oportunitat de crear en físic els elements i símbols decoratius de personatges fantàstics que jo havia creat anteriorment (dels quals en tenia un munt).
Aquest tipus de joia utilitzaria materials com vidre bufat, fusta, ferro o cuir i fins i tot pedres precioses (o la seva imitació) i tindria formes intrincades, decorades i d'estil màgic.
Fins i tot, durant les vacances d'hivern, vaig fer algunes proves amb trossos de fusta que teníem (érem a una casa de camp), però no va sortir gaire bé. Em vaig adonar que potser era massa complicat fer una joia tan decorada com jo la volia, i a sobre amb materials com els que volia utilitzar.
Així doncs, vaig començar a fer dissenys de joies futuristes, i cada vegada em va interessar més.
Aquí tenim els primers esbossos; amb una part per a joies fantàstiques i un altra per a les futurístiques.
A mesura que anava fent esbossos futuristes, vaig recordar-me d'una sèrie de personatges que tenia que, al contrari de la gran majoria, encaixaven amb l'estil Cyberpunk. Aquests personatges, tot i que els havia dibuixat un parell de cops, mai vaig definir-los una història concreta. I llavors se'm va acudir de crear una joia basada en aquests personatges i, alhora, tenir una excusa per idear la seva història per a un futur. I això vaig fer.
Vaig escollir un personatge que tenia com a símbol un "cor" futurista, que seria el logo, i vaig decidir crear una màscara per al a boca amb aquest símbol al mig, seguint les idees del Cyberpunk (explicades a sota del procés de creació de la joia, com un altre apartat). Aquest personatge, però, no utilitzava una màscara sinó un parxe a l'ull amb el símbol. M'hagués agradat crear el parxe en comptes de la màscara, però crear un parxe era molt més difícil, així que vaig desistir.
La meva idea era crear una màscara impresa en 3D de color negre amb un logo al centre, brillant a partir d'un sistema electrònic simple amb leds integrat a l'interior de la màscara, creant un efect de lluminositat de color magenta al centre. Quan vaig començar a fer proves, però, em vaig adonar que era molt complicat (i molt car) crear un sistema que capigués a dins de la màscara, i vaig haver de repensar la meva idea (tot i així, vaig afegir on estava planejat posar els leds a la maqueta, perquè em vaig adonar just després d'haver-la creat). La idea actual per a la màscara definitiva és utilitzar pintura luminiscent de color magenta.
Aquí els esbossos de tant la màscara com el parxe:
En quant al logo, no només tenia com a opció utilitzar el símbol del cor, que representava una organització específica, sinó que també hi havia altres opcions, cadascuna amb un nom i un logo específic. Finalment em vaig decantar per Purehear/Nemesis, la del logo del cor.
També vaig fer proves de tipografia i etcètera.
Ara segurament us preguntareu: Però perquè vas crear tots aquests símbols? Què són, aquestes "organitzacions"? I perquè vas triar el símbol del cor?
Per tal de respondre-us, primer cal llegir això:
ÉS L'ANY 20XX. EN UN MÓN CONTROLAT PER LA MEGACORPORACIÓ TENCENT GRID,
LA TECNOLOGIA EVOLUCIONA A GRANS VELOCITATS, I MOLTS HUMANS HAN ESTAT
AUGMENTATS MECÀNICAMENT AMB PRÒTESIS ROBÒTIQUES. PERÒ LA REPRESSIÓ EN CONTRA DE LA POBLACIÓ GENERAL HA PROVOCAT UN BAIX NIVELL DE VIDA. LA POL·LUCIÓ, LA BRUTÍCIA I LA SOBREPOBLACIÓ HAN FET REAPARÈIXER MOLTES MALALTIES. EN AQUEST MÓN, ELS RICS DISFRUTEN D'UNA VIDA DE LUXE MENTRE QUE LA GENT MÉS POBRE ÉS ATACADA INJUSTAMENT.
DAVANT D'AQUESTA SITUACIÓ, HA APAREGUT UN NOU COL·LECTIU ACTIVISTA QUE BUSCA RECUPERAR LA JUSTÍCIA I LA IGUALTAT DE LA SOCIETAT...
P U R E / H E A R T - N E M E S I S
La història darrera de la meva elecció és la següent; davant d'una Megacorporació controladora de tot i destructora de drets i llibertats, va nèixer un col·lectiu activista: Pureheart. Pureheart és un col·lectiu conformat per tot aquell que s'oposa a la repressió de la societat capitalista, sense distinció. No importa d'on provingui la gent, que hagi fet, ni si ha estat augmentada o no. Pureheart és un col·lectiu que busca fer patir als grans càrrecs de la societat i ajudar a aquells que han estat atacats. És a dir, tenen el COR PUR (Pureheart), perquè no han estat corromputs per la fam de poder i riqueses i busquen reestablir l'equilibri social.
D'aquí ve el logo. El logo és un cor geomètric, no només perquè segueix la estètica cyberpunk, sinó per una raó. El cor representa la puresa dels activistes que busquen la justícia i igualtat, però és geomètric perquè no la busca per tan sols els humans, sinó també per les màquines (robots) i gent amb augments prostètics, sense distinció. En el logo original, vaig afegir uns detalls (com uns petits talls al costat dret del cor) que representaven els augments, però finalment ho vaig eliminar perquè em semblava inecessari.
Pureheart, però, està organitzat. Existeix una subdivisió de Pureheart, anomenada Pureheart:NEMESIS, que és la part "agressiva" i "reivindicativa" del col·lectiu, és a dir, la part que surt a fora i ataca als rics i defensa als pobres, i que causa el caos en la societat de la classe alta. Aquesta subdivisió, segons la història darrera la meva joia, va crear una iniciativa de reclutament i d'incitació a la gent a no quedar-se callada i actuar. Nemesis va començar a crear màscares (la meva joia) en massa, que amagaven la identitat de la persona però que portaven el símbol del col·lectiu de forma brillant, al centre de la màscara, perquè es sapigués qui havia crear el caos. Aquestes màscares van ser empaquetades en secret en paquets de productes comuns (contraband, la meva capsa) i enviades a aquelles persones interessades en participar en l'iniciativa.
La màscara (se suposa) que no només oculta la identitat i segueix la moda cyberpunk, sinó que també protegeix de la brutícia de la ciutat (imitant les màscares anti-pol·lució comunes a l'Àsia) i alhora representen una i-necessitat de parlar. Signifiquen que, tot i que la gent intenti manifestar-se pacíficament, parlant, seran ignorats i pacificats. Per aquesta raó s'amaga la boca; no cal intentar parlar amb qui no escolta ni amb qui no veu.
Aquestes van ser les dues proves digitals del logo, amb i sense la part tallada.
Aquests van ser dos dibuixos ràpids que vaig fer imaginant-me com es veurien cartells reivindicatius de Pureheart/Nemesis: Una persona amb la màscara al centre, a algun lloc alt on es veiés la ciutat cyberpunk, amb grans fumerades magenta (color del col·lectiu) a tot arreu de la ciutat, mostrant el moviment del col·lectiu i de tota la societat oprimida.
Finalment, el pàckaging el vaig idear seguint la idea de crear una joia que s'amagués a una capsa d'un altre producte "normal" com si es tractés d'un producte normal, i que només es trobés a l'interior d'una petita bossa de plàstic hermètica amb un símbol negre de pureheart. Tenia dos opcions: Col·locar la joia de forma directa a dins de la bossa o separar les peçes per tal que la persona que les rebés pogués muntar-les fàcilment i ràpidament.
Imatges:
Per crear la maqueta, vaig utilitzar Goma Eva i vaig separar-la en dos peces: La part principal (la que en la joia original seria la part impresa en 3D) i la part inferior, que seria una part de pell/material còmode (perquè entra en contacte emb la pell). Vaig afegir cinc leds vermells a l'espai "brillant" en forma de cor, i vaig col·locar una tira negra elàstica, que fos suficientment còmoda però que alhora recordés, tot i que fos lleugerament, a l'estil Cyberpunk. Aquí imatges:
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL CYBERPUNK.
El Cyberpunk és un subgènere de la Ciència-ficció, iniciat a la dècada dels 80 a Estats Units i Àsia (especialment Japó) partir de tot el moviment cibernètic (Aparició d'ordinadors, telèfons portàtils, connexions inalàmbriques i els videojocs) i part del moviment rebel "punk" iniciat als anys 70.
Tant és així, que es considera dir que existeixen una sèrie de "sub-gèneres", que varien segons la seva proximitat a l'estètica dels 80 i la seva intenció. Hi ha tres sub-gèneres:
"Cyberpunk", que és també el que manté el nom i les bases generals del gènere, i que representa un futur distòpic basat en els ideals dels 80, però utilitzant una estètica i tecnologia més actual o completament futura;
"Outrun", que és tota la part del gènere que presenta un món futurista/semimodern, però anclat exclusivament a la estètica dels 80. A vegades es pot confondre amb el Cyberpunk i Vaporwave, perquè és com la "fusió" d'ambdós elements (però perdent la nostàlgia del Vaporwave i la modernització del Cyberpunk)
"Vaporwave", que en comptes de ser una representació del futur, és una representació d'un present nostàlgic, que busca recuperar l'estètica dels anys 90 més que la dels 80 (Windows 95, FIJI, l'Internet Antic...). És el sub-gènere més fàcil d'apreciar dels tres, degut a les seves característiques "abstractes".
 |
| Imatge que representa els tres subgèneres a partir d'imatges representatives, i la fusió de cadascun d'aquests |
Definiré millor aquestes tres estètiques més endavant, però primer hem de veure les bases generals del gènere
IDEES PRINCIPALS DEL MÓN CYBERPUNK
 |
| Foto d'un carreró de Hong Kong, inspiració per al món cyberpunk |
El món cyberpunk sol ser un món futurista, amb una estètica basada en els anys 80 (anys d'expansió tecnològica). El món cyberpunk és un món superindustrialitzat, amb tecnologies futuristes com Robots, Cyborgs, Superordinadors, Realitat Virtual, gran etc. Tot i que hi ha un gran avenç tecnològic, alhora hi ha un retard en quant a la qualitat de vida de la gent; es considera al cyberpunk com una visió pessimista del nostre futur com a societat capitalista.
Un món controlat per megacorporacions, que estan per sobre dels governs dels països, amb una minoria de classe super-alta dominant; la major part de la població viu en la extrema pobresa, en qualitats de vida pèssimes. L'expansió de la població ha transformat les ciutats com a metròpolis de grataçels gegants que enfosqueixen el terra, on viu la gent de classe baixa. Les lleis que defensen el medi ambient s'han oblidat, provocant la mort de gran part de la Natura, i les ciutats estan repletes d'elements químics i gasos verinosos. La publicitat extrema, llums constants i pol·lució lumínica són símbols del gènere. Una visió actual del món cyberpunk seria, per exemple, Hong Kong, Tòquio o altres ciutats asiàtiques similars.
Aquest món, de caràcter distòpic, alhora és un món on totes les cultures es fusionen. Igual que passa als anys 80, és molt comú veure mostres de cultura asiàtica/(principalment japonesa i xinesa), marques de tecnologia asiàtiques... I amb la cultura asiàtica dominant per sobre de la nostra (degut a la sobrepoblació de la Xina). Els móns cyberpunk són móns amb gran quantitat de conflictes, com grups insurrectes que es rebel·len contra el sistema, hackers, inteligències artificials, racisme basat en tecnologia (racisme en contra de Robots humans o racisme en contra d'humans amb augments (parts robòtiques)), bandes de criminals, etc.El món cyberpunk és, doncs, un món consumit pel capitalisme, que controla la població a través de les tecnologies.
ORIGEN DEL CYBERPUNK
El cyberpunk s'origina als anys 80. La nova societat tecnològica i oberta de la època va inspirar molts autors a crear històries basades en una realitat "exaggerada", una versió futura del present dels anys 80.
L'origen del terme cyberpunk és a l'any 1980, de la mà de Gartner Dozois, un escriptor de ciència ficció que el va usar per descriure un tipus de gènere literari de ciència ficció. Una sèrie de novel·les curtes de l'escriptor Bruce Brethke publicades el 1983 van ser les primeres en utilitzar "Cyberpunk" com a títol de l'obra. Una de les obres literàries més conegudes del gènere és "Neuromancer"escrit el 1894 per Wlliam Gibson, i va ser una de les obres que millor van delimitar i descruire el gènere. William Gibson és considerat, avui dia, com el pare del cyberpunk.
Tot i així, la popularització del cyberpunk no va ser només a través de la literatura, sinó especialment a través del cinema.Basat en les antigues novel·les de móns distòpics de ciència ficció, com "Els androides somien xais elèctrics?" de Philip P. Dick el 1968, "Un món feliç" d'Aldous Huxley el 1932 o "1984" de George Orwell el 1948, neix una de les més conegudes pel·lícules de gènere estrictament cyberpunk: Blade Runer. Blade Runner va sentar l'ambientació del gènere, i va popularitzar el símbol de "ciutat de les llums", és a dir, una ciutat amb anuncis i propaganda brillants, i repleta de pol·lució lumínica constant.
Va ser a partir d'aquí que es van a començar a crear moltes altres pel·lícules del gènere, així com pel·lis d'altres gèneres molt influenciades per aquesta. Entre d'altres, trobem Akira, The Matrix, Total Recall, The Terminator...
També es va popularitzar a través dels jocs de rol com Shadowrun o Cyberpunk 2020, i videojocs com Deus Ex, System Shock... que també són, avui dia, una de les principals font de creació d'obres cyberpunk.
ESTÈTICA DEL CYBERPUNK I INSPIRACIÓ PER A LA JOIA
Com ja he esmentat abans, l'estètica del Cyberpunk es divideix en tres: Cyberpunk, Vaporwave i Outrun. Aquí explicaré les característiques de cadascuna, estètica, colors, música, moda... I quina (o quines) m'han influenciat a l'hora de crear la meva joia.
OUTRUNL'estètica Outrun és una estètica simbòlica. És com els "anys vuitanta" americans simplificats. Al contrari que el cyberpunk, l'Outrun no representa un futur tant llunyà ni està tant replet de cultura asiàtica. En si, l'Outrun és l'adaptació estilística del cinema d'acció dels anys 80, així com una representació del món a partir de l'estètica d'aquest cinema.
Aquest tipus de cinema solia tenir a un protagonista super-hàbil amb les armes o en les arts marcials; masculí i poderós, que havia de rescatar a la protagonista femenina de l'antagonista principal. Aquest cine solia utilitzar grans explosions i altres efectes especials novedosos per l'època, elements com cotxes superràpids (com a El Coche Fantástico), lluita en contra de terroristes o perills per la societat moderna americana "idealitzada". El cinema de Bruce Lee, Chuck Norris, Jackie Chan i Arnold Schwarzenegger, entre molts altres, n'és un exemple. Pelis com Robocop i Terminator podrien entrar en aquesta categoria.
L'outrun va agafar una sèrie de "gags" o clichés d'aquest cinema i el va adaptar per crear un estil que recorda a uns anys 80 idealitzats i gairebé "fantàstics":
 |
| Night Drive + Grid de neó i Posta de Sol + Palmeres |
Una escena típica d'aquestes pel·lícules era una escena de carretera, de nit, amb un cotxe a gran velocitat corrent cap a l'horitzó, mentre es veu com passen les llums dels posts de llum, usualment amb un destí al fons (una ciutat o espai brillant).
-Grid de Neó:
Molt representatiu de Tron (la pel·lícula), el grid de neó és un terra negre amb línies d'horitzó brillants, semblants a neó. És molt típic de l'ambientació outrun, i es complementa amb la resta d'elements molt bé.
-Posta de Sol:
Les postes de sol, amb el sol gegant, vermellós, brillant i rodó, moltes vegades col·locat al punt d'horitzó, també es un símbol habitual de l'outrun.
-Palmeres:que recorden a algunes ciutats de costa d'Estats Units com Miami, són un símbol dels anys 80 i, per tant de l'outrun.
-Els colors neó (especialment magenta):
El Outrun utilitza colors molt més "vuitanters", brillants i que recorden als colors dels cartells de neó propis de les grans ciutats de l'època, molt típics de Miami (ciutat Outrun per exelència) i Las Vegas.
-Icones i tipografia Outrun:
L'outrun té un tipus de tipografia/icona específica basada sobretot en els CDs, caràtules de pel·li i videojocs de la època. Utilitza colors brillants amb lletres estilitzades, alhora que també utilitza lletres grans, planes i que semblen "cromades", que recorden a la pintura cromada dels cotxes típica de la època.
 |
| Tipografia estil Outrun |
Influències per a la joia:
L'única cosa que ha influenciat a la joia de la part de l'Outrun ha estat l'ús del color magenta com a color principal del logo i de la part brillant de la màscara. També hi ha hagut una certa inspiració
en la creació del logo/tipografia a partir dels icones Outrun típics, tot i que no va acabar arribant gaire lluny.
Hi ha una pel·lícula de 30 minuts, estrenada l'any 2015, que és una mirada satírica al gènere outrun i la cultura popular dels anys 80, que serveix com a resum de les tendències de la època.
Aquí deixo un vídeo del trailer en espanyol i la pel·li completa en anglès.
També vull afegir un Couch gag dels Simpsons (el curt que hi ha a l'inici de cada capítol de la sèrie, on la família es reuneix per veure la televisió i passen coses diverses), que van crear-ne un representatiu de les sèries/películes de la època, en estil Outrun:
VAPORWAVE
El Vaporwave és un estil artístic i musical nascut a la dècada de 2010, i és un dels primers estils o tendències artístiques amb una estètica pròpia en haver-se iniciat íntegrament a través de fòrums d'Internet. Aquests fòrums van reunir a productors musicals i artistes experimentals que sentien gran nostàlgia pel món passat (anys 80-90); a partir d'aquesta idea, es va crear el Vaporwave.El Vaporwave és un estil que es basa en la nostàlgia; es creu que el present no val la pena i es vol retornar a una societat "millor", els anys 80 i 90. És un estil que agafa les bases estilístiques pròpies de la cultura popular de la època i les distorsiona de forma única. En si, el Vaporwave es basa en els ideals del Cyberpunk, però projectant-los en el present actual: Com el futur està en decadència, i poc a poc estem entrant en una distopia, i com la societat capitalista ha estat corrompuda i ha de canviar i per tant es busca refugiar-se en anys millors. El vaporwave, a més, fa gran encís en la cultura i música japonesa dels anys 80/90; productes japonesos, videojocs i consoles, lletres japoneses i anime (l'anime contemporani s'inicia als anys 80 i 90). El Vaporwave pot tenir moltes simil·lituds amb el Cyberpunk, perquè tot i que el Vaporwave té un especte "més antic" i "més espiritual", també pot representar mons futuristes que normalment s'asoccien erròniament amb el Cyberpunk.
Una característica curiosa del Vaporwave és que la majoria de seguidors del gènere i els defensors de la "nostàlgia" que aquest crea no van arribar a viure els 80 (jo en sóc un exemple). Tot i així, el Vaporwave es centra en el sentiment de "volver viure" el passat que no es va viure mai i, alhora, representar aquest estrany sentiment de nostàlgia distorsionada per una cosa que no vam viure, i que per tant no hauríem de sentir.Musicalment, la música Vaporwave és un tipus de música simple de fer, que es basa en agafar samples (fragments o melodies concretes) de cançons dels anys 70, 80 i 90 (fins i tot algunes d'inicis del 2000), la majoria d'estil Disco, Funk (moltes de les quals són japoneses) i altres, i distorsionar-les i baixar la velocitat i fer-les més greus. D'aquesta manera, s'obtenen un nou estil musical que no només és nostàlgic perquè és una reversió de música antiga, sinó també se sent més propera, lenta i espiritual, i ens permet pensar, enraonar i recordar el passat amb tranquil·litat. Els gags que utilitza la música vaporwave és molt similar a l'art, i seran esmentats en el seu apartat específic.
Una de les cançons més conegudes de l'estil Vaporwave és "リサフランク420 / 現代のコンピュー" (sí, el nom és aquest), composat per la productora musical Macintosh Plus.
La cançó original és de Diana Ross, "It's Your Move"
En quant a la part més artística, el Vaporwave crea obres digitals a partir de visions nostàlgiques del passat. En si, es podria dir que el l'art vaporwave és una amalgama, una espècie de collage de tot tipus de gags (similars als diferents elements comuns de l'Outrun). Alguns dels principals són els següents:
-Kitsch estilístic/estil Powerpoint: Una de les característiques principals de l'art Vaporwave és una aparent mala qualitat. I un no es referix a "mala qualitat" per distorsions de la imatge, càmara, etc. (que també, i que esmentaré en un altre punt) sinó en un estil propi de com ordenar i decorar la imatge. En certa manera, l'art vaporwave intenta representar l'estètica de les pàgines web i powerpoints antics, que col·locaven diverses imatges arbitràries que no concordaven entre si (una caricatura, un model 3d, una imatge de colors superaturats...), gifs de mala qualitat junts i colors saturats "lletgos".
-Antiga tecnologia: El Vaporwave utilitza moltes vegades elements de la inferfície del Windows XP, Windows 95 i altres sistemes operatius relativament antics. També poden aparèixer altres elements com ordinadors antics, gameboys i consoles relativament antigues, etc. Es molt típic veure pestanyes de windows XP o windows 95 amb missatges pessimistes, o interfícies del Paint, antic Word, Internet Explorer...-Símbols consumistes: Se sol representar, també, alguns símbols de marques populars en la època, especialment de caràcter "hipster", com l'aigua "FIJI" o Pepsi, així com símbols de la PlayStation original, SEGA o Nintendo 64, Apple, Windows 95...-Cultura japonesa: El Vaporwave és molt proper a la cultura japonesa; es poden representar imatges pròpies dels 80-90 al Japó, lletres i tipografies japoneses, imatges de productes japonesos o personatges d'anime populars en la època
-VHS i alguns elements Outrun: El Vaporwave sol representar les seves imatges, tot i que de colors molt vius, amb filtres que recorden als anys 80-90, reduint la saturació dels colors. També poden afegir efectes que recorden als VHS de la època, o una data a la part baixa-esquerra de la imatge que recorda a les càmeres de la època. També utilitza elements propis de l'Outrun, com les ciutats brillants, la posta de sol, el grid de neó, etc.
-Estàtues gregues i glitch art: Per fer al·lusió al desig de tornar al passat, se solen col·locar estàtues gregues que destaquen per sobre de la resta d'elements "més moderns". Aquestes estàtues, però, usualment van acompanyades d'un efecte similar al Glitch Art, on es modifica la imatge per obtenir un efecte d'estàtica de televisió o d'error.
-Colors sobresaturats i degradats: Els colors típic del Vaporwave són el rosa, blau clar/turquesa i verd clar. Moltes vegades van acompanyat d'altres colors en forma de degradat (molt típic de l'estil), com el lila, groc o vermell.-Art 3D de baixa qualitat i Demoscene: El Vaporwave pot venir acompanyat d'un altre gènere artístic anomenat Demoscene, que són vídeos creats únicament a través de programació durant els anys 80 i 90. Eren intents d'experimentació amb les noves tecnologies. Tot i que és un art bastant desconegut, ha aparegut com a vídeos musicals d'algunes cançons indie o com a element decoratiu per a pàgines web. És molt típic que el Demoscene utilitzi art 3D de baixa qualitat, que va adoptar després el Vaporwave en el seu art.
Aquí adjunto un vídeo sobre algunes Demos:
Influències per a la joia:
Aquest estil va ser un dels primers que vaig pensar en fer quan encara estava debatint-me si fer la joia d'estil fantàstic-medieval o si fer-la futurista. Tot i així, al final em vaig decantar més cap al cyberpunk degut a la seva major simplicitat de creació; encara es poden veure influències del Vaporwave als esbossos de la joia.
CYBERPUNK
Potser l'estil més difícil de trobar, perquè a internet, al buscar Cyberpunk, solen aparèixer mescles amb l'Outrun o Vaporwave (o imatges directament d'aquests estils) i no del Cyberpunk que es busca realment. De vegades, també moltes imatges cyberpunk són adossades erròniament a altres gèneres futuristes tot i que no és així.En general, però, el Cyberpunk com a estil artístic agafa els ideals esmentats anteriorment (societat distòpica, tecnologia avançada, ciutats enormes i brillants) però des d'un punt de vista modern. És a dir, agafa les idees de futur creades en la dècada dels 80 i 90, però la tecnologia i estètica està vista des d'un punt de vista actual. En comptes de tenir elements de platja, neó, decoracions orgàniques i lletres estilitzades, el Cyberpunk es basa en formes geomètriques, sòbries i de colors habitualment plans i foscos, excepte per els colors de llums, que són extremadament brillants i saturats.
En comptes de seguir tant l'estil del Blade Runner original, utilitza l'estil més modern i encara més distòpic de Blade Runner 2045, la secuela.
Seguint els models de distòpics del Cyberpunk, és molt típic del cyberpunk utilitzar màscares per a la boca; com a símbol de la pol·lució de les ciutats del futur o només com a símbol de no poder/voler parlar. La roba cyberpunk és una "futurització" de la roba, pensada per ser portada per el que es denomina com a "ninjes urbans", practicant de parkour i persones fora de la llei en les ciutats cyberpunk. Avui dia s'està popularitzant un nou estil de roba anomenada Techwear, que té simil·lituds amb el que es considera que és roba cyberpunk. És roba que busca la comoditat i funcionalitat, i que utilitza, gairebé sempre, color negre i materials artificials. És molt típic del Techwear utilitzar màscares per la boca, i portar símbols japonesos geomètrics.De vegades se sol confondre l'estil Cyberpunk amb l'estil Gòtic, Industrial o Emo, però aquests estils són molt diferents, i no busquen la simplicitat geomètrica que el Cyberpunk té. Per aquesta raó, és molt complicat trobar elements purament cyberpunk; poden sortir tant coses outrun com vaporwave com mescles d'ambdós elements, així com elements Industrials, Gòtics o Emos.En el cyberpunk, també és molt típic veure homes amb braços i cames (i fins i tot caps) tecnològics i prostètics, sinònim del progrés tecnològic de la època, moltes vegades de mala qualitat degut a l'estil de vida de gran part de la població.
LOGOS I TIPOGRAFIA CYBERPUNK
Els logos i la tipografia Cyberpunk han estat una de les meves principals inspiracions a l'hora de crear no només el logo en si, sinó la joia en general.
Els logos segueixen un estil futurista absolutament geomètric, pla i simple. Usualment són només una forma amb algun que altre detall secundari, de la mateixa manera que el meu és només un cor geometritzat.Alhora, la tipografia cyberpunk és un tipus de tipografia geomètrica, de línies rectes i planes. Moltes vegades en forma de cursiva i decorada per línies perpendiculars decoratives. Moltes vegades ve acompanyada de lletra japonesa de tota mena.
També existeix un tipus de música representativa del Cyberpunk, tot i que no existeix un gènere específic (principalment degut al mateix problema que hi ha amb l'estètica, que de vegades es considera música cyberpunk a alguna cosa que no ho és). Tot i així, la música cyberpunk sol utilitzar melodies i instruments iniciats als anys 80/90 però actualitzats i fusionats amb música electrònica moderna com el Dubstep, el Drum N' Bass o el Future Bass. Un exemple de productor de música cyberpunk és Lain Trzaska, SHE:
Xerrada sobre Impressió 3D
L'altre dia a classe de Disseny va venir en "Joan" per fer-nos una xerrada sobre la Impressió 3D. Aquesta xerrada servirà per tots aquells alumnes que vulguin crear la joia o part d'aquesta en 3D (com jo).
Existeixen procediments diferents per crear un objecte per impressió 3D; es pot fer per sostracció o addició. Sostracció és tallar una peça més gran fins a crear la peça final, més petita, i addició és afegir material fins a obtenir la forma que es busca. En l'adicció, per això, si el material a crear està "flotant" cal afegir una base a sota perquè no es trenqui. Usualment, aquesta base és d'un altre material que es dissol en l'aigua i s'elimina després. Aquest material s'anomena PVA. Per tal d'aplicar aquest material, és necessari utilitzar una impressora multijet, és a dir, amb diversos compartiments de material, un per el material en si i l'altre pel PVA.
Un altre mètode és a través de la Fusió FDM, que utilitza un sistema de "fils", semblants a la pistola de sil·licona. Aquests fils es van alternant i es fan més fins o gruixuts segons la peça, i es col·loquen fins a emplenar l'espai.
Per tal d'imprimir alguna cosa en 3D, és evident que primer es necessita un model. Aquest model ha d'estar teballat de manera que el nombre de polígons (detalls) sigui menor; si no, pot passar a vegades que un model mal treballat acabi amb errors com material adicional, línies i altres elements erronis.
Molts models 3D es poden trobar a pàgines web biblioteques de forma gratuïta. Si no, es poden crear manualment en diversos programes de modelatge, com el ZBrush, Maya, Blender... Aquests models utilitzen el sistema de vòxels. Els vòxels són la versió tridimensional dels píxels, que són les unitats de llum que conformen les pantalles i elements electrònics, de forma quadrada. La paraula vòxel prové de Píxel+Box= Vòxel.
Disseny de la roba dels Diables de Granollers
S'ens va encarregar idear i dissenyar la roba per al Lucifer dels Diables de Granollers. Fins ara, el Lucifer havia estat un diable normal que només sobresortia de la resta degut a la vara que portava. Per questa raó es va decidir redissenyar la disfressa perquè es pogués diferenciar millor el personatge de la resta de diables. Ens van demanar que no toquèssim la disfressa original de diable, sinó que li afegissim una capa i un barret especial. Ens van dir que a la capa havia de veure's el logo dels Diables, i que també s'havia de veure en algun lloc de la disfressa l'escut de Granollers. També, si podíem,.que afegissim el color blanc i blau per tal de fer referència als dos "equips" de la Festa Major: Blancs i Blaus.
Per tant, vaig crear un disseny que imitava els barrets de pirata/morqueter, amb una forma de foc blau i blanc a les puntes de darrera i dues banyes a la part superior, de color blau. També vaig afegir un escut de granollers a la línia del barret, al centre.
En quant a la capa, vaig fer-la de color blau amb detalls de foc blanc, amb l'icona dels Diables també blanc i amb una sèrie de detalls de formes flamígueres a la zona de darrera del coll, de forma que sobresortís. Per aguantar la capa, vaig idear una espècie de tancament amb el símbol de Granollers al centre (ubicat a la zona del pit), amb cordes blaves i blanques que aguantaven la capa i l'escut.
Aquest va ser el disseny final, pintat a mà:
Il·lustracions per al curt de terror A Little Taste
Aquesta és la Primera Il·lustració; aquí les instruccions que vam haver de seguir. A més, el mapa afegiex detalls esmentats a les instruccions de la segona il·lustració.
1) Casa del caçador: El caçador i la seva filla estan mirant una taula (hi ha un mapa desplegat). De fons veiem una paret de pedra amb armes penjades (trabucs, ballestes, destrals, etc.)
2) Veiem el mapa entre les esquenes del pare i la nena. Veiem un dibuix del columpi amb unes marques. Es tracta d’un mapa de planificació per caçar a la bruixa amb ninots dibuixats. Al mapa llegim termes com “swing”, “witch”, “you”, “me”.
L'estil de la il·lustració és un estil semirealista amb uns traçats semimanuals, a llapis (repassat amb bolígraf), amb moltes línies petites i agressives que imiten l'estil d'alguns artistes de terror.
Portada del 9Nou
Bauhaus: La Ciutat Blanca de Tel Aviv
La Ciutat Blanca de Tel Aviv és el nom que es va posar a un conjunt de més de 4000 edificis que seguien l'estil de la Bauhaus o en Estil Internacional, construïts en Tel Aviv (Israel) a partir dels anys 30 per arquitectes que van fugir d'Alemanya després de la toma de poder pels nazis.
Curiosament, Tel Aviv és la ciutat amb el major nombre d'edificis que segueixen aquest estil. Tant és així, que el 2003 la Unesco va proclamar la Ciutat Blanca com a Patrimoni de la Humanitat.
Originalment, la Ciutat Blanca va ser plantejada per l'urbanista Patrick Geddes en 1925, que va rebre l'encàrrec de l'alcalde de Tel Aviv per a dissenyar aquesta nova ciutat. Com Patrick Geddes no va especificar un estil arquitectònic contret per als edificis, l'arribada de molts arquitectes de la Bauhaus en 1933 va permetre el disseny dels edificis de la ciutat seguint l'estil de la Bauhaus, que enfatitzava la funcionalitat i els materials arquitectònics barats.Tot i això, el gran canvi de clima que hi va haver entre Alemanya i Israel va obligar als arquitectes a presentar canvis en l'estil original per tal d'adaptar-se al nou clima:
-Les parets es van pintar de blanc o de colors molt clars, que reflectien la llum solar i la calor (per aquesta raó se la coneix com a Ciutat Blanca).
-Les amples zones de vidre que permetien entrar la llum, típiques de l'estil de la Bauhaus a Europa, van ser substituides per finestres més petites que limitaven l'entrada de la llum del sol a l'interior de l'edifici.
-Van aparèixer els balcons, molt estrets i sempre tapats per tal de permetre als residents sortir a fora sense haver de sortir el sol i poder captar l'aire.-Les teulades inclinades es van tornar planes i convertint la pròpia teulada en un espai més on els residents es podrien reunir a mesura que passés la tarda i arribés el fresc.
-Més tard, els edificis es van aixecar sota pil·lars per tal de fer passar el vent per sota i crear un espai d'esbarjo per als nens.
Totes aquestes característiques innovadores utilitzades en la creació dels edificis de la Ciutat Blanca ara han passat a definir l'arquitectura i el caràcter d'una ciutat moderna.
Tot i això, l'ús de formigó provocava que, a l'estiu, els edificis es tornessin massa càlids. Per aquesta mateixa raó els residents de Tel Aviv sortien molt per les tardes a passejar pels parcs que es podien trobar entre edificis i als novedosos cafès que s'estaven creant.
Disseny d'un logo - Faranduleros i 20 Anys Bellera
Faranduleros
Per crear aquest logo, em vaig basar en les típiques màscares de teatre, d'expressios exaggerades i agressives.
Antigament, s'anomenaven farandulers als teatristes de comèdia que van abandonar l'ofici familiar o el deber familiar per dedicar-se al teatre. Per tant, vaig voler representar un logo d'estil gamberro, de faccions exaggerades.
20 ANYS BELLERA:
Seguint l'estil de la Bauhaus, vaig voler crear el logo de 20 anys a partir de les tres formes i colors principals: el cercle, el triangle i el quadrat/rectangle i el blau, groc i vermell. També vaig utilitzar el color blanc, gris i negre, tres colors adicionals utilitzats a la Bauhaus. Vaig fer proves de com quedaria cada color associat a cada forma (representat a la part de dalt-dreta) però finalment em vaig quedar amb el triangle vermell, cercle blau i quadrat groc.
el 9nou?
ResponEliminapropjecte joia?
diables?
little taste????