FDA
Land Art
L'art de la terra és un moviment artístic que va sorgir a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. Robert Smithson l'anomenà Earthworks ('treballs de la Terra').
Robert Smithson va ser el precursor del Land Art, sota la pintura abstracta per les escultures fetes en Llocs suburbans amb grans màquines industrials que dic Earthworks.
Smithson (1938 - 1973) va ser un artista contemporani relacionat amb el moviment Land Art. Va estudiar pintura i dibuix a Nova York. El seu tipus de pintura preferida és la pintura abstracta, tipus de pintura que va deixar per consagrar-se, a partir del 1962, en l'escultura. Va començar a treballar en llocs suburbans, emprant el termini Earthworks (obres de terra). Les seves construccions, escultural sense cap funció utilitària, són així obres efímeres. Les seves obres són gegantines, construïdes amb l'ajuda de màquines industrials, lluny de la població. La seva obra més coneguda possiblement sigui la Spiral Jetty creada l'abril de 1970 al Gran Llac Salat a Utah.
Les escultures no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als deserts de Nevada, Nou Mèxic, Utah o Arizona eren projectes efímers dels quals només resten documents, com ara fotografies o enregistraments de video o de cinema.
L'art de la terra és una manifestació artística en contra de “l’artificialitat percebuda, l'estètica de plàstic i comercialització despietada" de l'art als Estats Units a finals de 1960.
L'art de la terra s'inspira en l'art minimalista i l'art conceptual, però també en moviments moderns com De Stijl, el cubisme, el minimalisme i l'obra de Constantin Brancusi i Joseph Beuys; molts dels artistes associats amb l'art de la terra van estar involucrats amb l'art minimalista i l'art conceptual.
També caldria mencionar els geoglifs i els crop circles, antecedents d’estil similar a les obres de l’art de la terra. Els geoglifs són figures construides en grans terrenys que poden arribar a mesurar centenars i centenars de metres. Aquestes figures, marcades i/o excavades en el propi terra, mostren formes geomètriques, animals o humanoides al ser vistes des del cel. Les línies de Nazca a Perú conformen un bon exemple de geoglif. Els geoglifs més antics daten, aproximadament, de l’any 100 d.C.
Els crop circles, literalment “cercles de cultius” en anglès, també anomenats agroglifs, són dibuixos que s’han marcat al cultiu tallant o cremant-ne una part. Tot i que la seva existència es remunta al segle XIX, es van fer mundialment famosos a partir dels anys seixanta quan se’ls va a començar a atribuïr amb els àliens i tot el moviment de la crèencia en extraterrestres.
Els exponents de l'art de la terra trenquen l'ús de plataformes tradicionals d'exhibició, com museus o galeries, per lluitar contra la comoditat i sedentarisme que suposava l'acte d'apreciar l'art conegut fins llavors, un "art encaixonat"; per això, l'activitat d'aquest corrent artístic comença a desenvolupar-se a través de projectes en paisatges monumentals a l'aire lliure, que surten dels marges de les estructures transportables i l'art tradicional.
La majoria d'artistes que s'han dedicat al art de la terra són americans i els més importants han estat Carl Andre, Alice Aycock, Walter De Maria, Hans Haacke, Michael Heizer, Nancy Holt, Ana Mendieta, Dennis Oppenheim, Andrew Rogers, Charles Ross, Robert Smithson, Alan Sonfist, i James Turrell. Altres artistes també destacats però no d'origen americà han estat el britànic Chris Drury, Andy Goldsworthy, Jacek Tylicki, Peter Hutchinson, Richard Long i l'australià Andrew Rogers.
La finalitat del Land Art és produir emocions plàstiques en l'espectador que s'enfronta a un paisatge determinant. El principi fonamental del Land Art és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d'efectes i sensacions a l'observador. Es pretén reflectir la relació entre l'ésser humà i la Terra, el medi ambient i el món, expressant al mateix temps el dolor, degut al deteriorament ambiental del clima que existeix avui en dia. El més important és la interacció de l'individu artista amb el medi ambient.
L'artista del Land Art utilitza com a matèria primera per a les seves obres, la terra i el medi ambient. El suport i el material és el mateix paisatge existent, tant urbà com rural, com muntanyes i deserts. La seva principal tècnica és la instal·lació artística en el paisatge on els seus treballs arriben a interaccionar en el medi ambient de forma més directa, modificant una fracció del paisatge.
Característiques principals:
Alterar en sentit estètic i artístic el paisatge.
L'obra final que és jutjada com a escultura-arquitectura en el paisatge.
El paisatge és referit com un nou espai contemporani amb dimensió artística.
Crítica i qüestionament al comportament artístic de l'època, el minimalisme.
Allunya les seves produccions de les tradicionals sendes de la comercialització i exhibició tradicional dels objectes artístics (quadres, escultures, etc.).
Ús de materials de la natura, de manera que crea un contrast o la ressalta.
VÍDEO
L'Escola de la Bauhaus
L'escola Staatliches Bauhaus, millor coneguda com a només Bauhaus, va ser una escola d'art i arquitectura alemanya. Literalment "Casa de la construcció" en alemany, la Bauhaus va mantenir-se activa des del 1919 fins al 1933 a Alemanya, i va ser clausurada pel Partit Nacionalsocialista Alemany (Partit Nazi).
El seu fundador, Walter Gropius, va tenir com a idea la creació d'una escola allunyada de tot allò que s'havia considerat "convencional", trencant amb les tendències i ideologies imposades en l'època.
La Bauhaus també és coneguda i aclamada per ser una de les primeres escoles artístiques que no estaven enfocades en cap disciplina artística específica. La Bauhaus va ser un espai de connexió de molts tipus d'artistes diferents; des de músics i ballarins fins a pintors o directors de cinema. La Bauhaus va ser una de les primeres escoles en cobrir, més o menys, totes les disciplines artístiques, però també va ser la primera escola enfocada, sobre tot, en el disseny.
El disseny, una nova disciplina contemporània a la Bauhaus (i desenvolupada allà) fusionava l'art amb tot el moviment industrial i la producció en cadena que poc a poc anaven conquerint el món. D'aquesta manera, l'art s'obria a nous espais més enllà de gal·leries i mecenes, arribant a moltíssima més gent, de forma més ràpida.
La cohesió de diferents disciplines artístiques així com la fusió de l'art amb l'indústria més puntera de l'època va oferir a la Bauhaus un gran canvi d'estil, així com la introducció al món de l'arquitectura el que ara coneixem com Estil Internacional. Aquest estil buscava la simplicitat i funcionalitat dels edificis utilitzant formes planes, principalment geomètriques.
Un dels ideals d'aquest estil i de la pròpia Bauhaus va ser, llavors, la modernització de les ciutats a través de colors plans, figures geomètriques i l'ús de els nous materials de construcció de l'època: formigó armat, finestres de vidre pla i més lleuger i vigues de metall que permetien l'ús de materials més lleugers, així com l'eliminació de contraforts.
Per desgràcia, el 1933 el Partit Nazi va clausurar l'escola i molts dels integrants van haver de fugir fora d'Alemanya. Alguns d'ells van fundar un nou substitut de la Bauhaus als Estats Units. D'altres que van fugir a Israel van crear allà el que ara es coneix com Ciutat Blanca de Tel Aviv, una sèrie d'edificis que van seguir l'estil arquitectònic de la Bauhaus. Avui dia la Ciutat Blanca serveix com a un gran exponent de l'estil original, inalterat de l'època.
L'art de la terra és un moviment artístic que va sorgir a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. Robert Smithson l'anomenà Earthworks ('treballs de la Terra').
Robert Smithson va ser el precursor del Land Art, sota la pintura abstracta per les escultures fetes en Llocs suburbans amb grans màquines industrials que dic Earthworks.Smithson (1938 - 1973) va ser un artista contemporani relacionat amb el moviment Land Art. Va estudiar pintura i dibuix a Nova York. El seu tipus de pintura preferida és la pintura abstracta, tipus de pintura que va deixar per consagrar-se, a partir del 1962, en l'escultura. Va començar a treballar en llocs suburbans, emprant el termini Earthworks (obres de terra). Les seves construccions, escultural sense cap funció utilitària, són així obres efímeres. Les seves obres són gegantines, construïdes amb l'ajuda de màquines industrials, lluny de la població. La seva obra més coneguda possiblement sigui la Spiral Jetty creada l'abril de 1970 al Gran Llac Salat a Utah.
 |
| Spiral Jetty, Robert Smithson |
Les escultures no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als deserts de Nevada, Nou Mèxic, Utah o Arizona eren projectes efímers dels quals només resten documents, com ara fotografies o enregistraments de video o de cinema.
L'art de la terra és una manifestació artística en contra de “l’artificialitat percebuda, l'estètica de plàstic i comercialització despietada" de l'art als Estats Units a finals de 1960.
L'art de la terra s'inspira en l'art minimalista i l'art conceptual, però també en moviments moderns com De Stijl, el cubisme, el minimalisme i l'obra de Constantin Brancusi i Joseph Beuys; molts dels artistes associats amb l'art de la terra van estar involucrats amb l'art minimalista i l'art conceptual.També caldria mencionar els geoglifs i els crop circles, antecedents d’estil similar a les obres de l’art de la terra. Els geoglifs són figures construides en grans terrenys que poden arribar a mesurar centenars i centenars de metres. Aquestes figures, marcades i/o excavades en el propi terra, mostren formes geomètriques, animals o humanoides al ser vistes des del cel. Les línies de Nazca a Perú conformen un bon exemple de geoglif. Els geoglifs més antics daten, aproximadament, de l’any 100 d.C.
Els exponents de l'art de la terra trenquen l'ús de plataformes tradicionals d'exhibició, com museus o galeries, per lluitar contra la comoditat i sedentarisme que suposava l'acte d'apreciar l'art conegut fins llavors, un "art encaixonat"; per això, l'activitat d'aquest corrent artístic comença a desenvolupar-se a través de projectes en paisatges monumentals a l'aire lliure, que surten dels marges de les estructures transportables i l'art tradicional.
 |
| Afegeix la llegenda |
La majoria d'artistes que s'han dedicat al art de la terra són americans i els més importants han estat Carl Andre, Alice Aycock, Walter De Maria, Hans Haacke, Michael Heizer, Nancy Holt, Ana Mendieta, Dennis Oppenheim, Andrew Rogers, Charles Ross, Robert Smithson, Alan Sonfist, i James Turrell. Altres artistes també destacats però no d'origen americà han estat el britànic Chris Drury, Andy Goldsworthy, Jacek Tylicki, Peter Hutchinson, Richard Long i l'australià Andrew Rogers.
La finalitat del Land Art és produir emocions plàstiques en l'espectador que s'enfronta a un paisatge determinant. El principi fonamental del Land Art és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d'efectes i sensacions a l'observador. Es pretén reflectir la relació entre l'ésser humà i la Terra, el medi ambient i el món, expressant al mateix temps el dolor, degut al deteriorament ambiental del clima que existeix avui en dia. El més important és la interacció de l'individu artista amb el medi ambient.
L'artista del Land Art utilitza com a matèria primera per a les seves obres, la terra i el medi ambient. El suport i el material és el mateix paisatge existent, tant urbà com rural, com muntanyes i deserts. La seva principal tècnica és la instal·lació artística en el paisatge on els seus treballs arriben a interaccionar en el medi ambient de forma més directa, modificant una fracció del paisatge.
Característiques principals:
Alterar en sentit estètic i artístic el paisatge.
L'obra final que és jutjada com a escultura-arquitectura en el paisatge.
El paisatge és referit com un nou espai contemporani amb dimensió artística.
Crítica i qüestionament al comportament artístic de l'època, el minimalisme.
Allunya les seves produccions de les tradicionals sendes de la comercialització i exhibició tradicional dels objectes artístics (quadres, escultures, etc.).
Ús de materials de la natura, de manera que crea un contrast o la ressalta.
VÍDEO
L'Escola de la Bauhaus
L'escola Staatliches Bauhaus, millor coneguda com a només Bauhaus, va ser una escola d'art i arquitectura alemanya. Literalment "Casa de la construcció" en alemany, la Bauhaus va mantenir-se activa des del 1919 fins al 1933 a Alemanya, i va ser clausurada pel Partit Nacionalsocialista Alemany (Partit Nazi).El seu fundador, Walter Gropius, va tenir com a idea la creació d'una escola allunyada de tot allò que s'havia considerat "convencional", trencant amb les tendències i ideologies imposades en l'època.
La Bauhaus també és coneguda i aclamada per ser una de les primeres escoles artístiques que no estaven enfocades en cap disciplina artística específica. La Bauhaus va ser un espai de connexió de molts tipus d'artistes diferents; des de músics i ballarins fins a pintors o directors de cinema. La Bauhaus va ser una de les primeres escoles en cobrir, més o menys, totes les disciplines artístiques, però també va ser la primera escola enfocada, sobre tot, en el disseny.
El disseny, una nova disciplina contemporània a la Bauhaus (i desenvolupada allà) fusionava l'art amb tot el moviment industrial i la producció en cadena que poc a poc anaven conquerint el món. D'aquesta manera, l'art s'obria a nous espais més enllà de gal·leries i mecenes, arribant a moltíssima més gent, de forma més ràpida.La cohesió de diferents disciplines artístiques així com la fusió de l'art amb l'indústria més puntera de l'època va oferir a la Bauhaus un gran canvi d'estil, així com la introducció al món de l'arquitectura el que ara coneixem com Estil Internacional. Aquest estil buscava la simplicitat i funcionalitat dels edificis utilitzant formes planes, principalment geomètriques.
Un dels ideals d'aquest estil i de la pròpia Bauhaus va ser, llavors, la modernització de les ciutats a través de colors plans, figures geomètriques i l'ús de els nous materials de construcció de l'època: formigó armat, finestres de vidre pla i més lleuger i vigues de metall que permetien l'ús de materials més lleugers, així com l'eliminació de contraforts.
Per desgràcia, el 1933 el Partit Nazi va clausurar l'escola i molts dels integrants van haver de fugir fora d'Alemanya. Alguns d'ells van fundar un nou substitut de la Bauhaus als Estats Units. D'altres que van fugir a Israel van crear allà el que ara es coneix com Ciutat Blanca de Tel Aviv, una sèrie d'edificis que van seguir l'estil arquitectònic de la Bauhaus. Avui dia la Ciutat Blanca serveix com a un gran exponent de l'estil original, inalterat de l'època.
la practica artistica
ResponElimina