Ressenyes
Estiu 1993: Anàlisi de la Pel·lícula
Directora: Carla Simón
Biografia del director: Jove guionista i directora de cinema catalana que s'ha fet coneguda, justament, per la seva primera pel·lícula, Estiu 1993.
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor
Format de la pel·lícula: Color, HD, Digital 5.1
Banda sonora: Cançons ambientades en l'època (90's). N'hi ha cançons mogudes, de festa major, algunes en castellà. També hi ha música de la guitarra del pare. Tota la música és diegètica, és a dir, que existeixen en el món, que ells també l'escolten i que, de vegades, fins i tot, la canten.
To del llenguatge: Tot i que s'entèn, hi ha escenes on els personatges no vocalitzen gaire bé, i sembla que parlin amb un to més natural, més rural. No trobo pas que això sigui un error, ni molt menys.
Llum: La llum se centra molt més en la cara dels personatges que no pas en l'escenografia. L'escena pot ser de nit, però la cara dels personatges es pot veure perfectament.
Color: De vegades, sobre tot en moments amb pocs o cap personatges, em donava la impressió que realment estava mirant un vídeo dels 90; amb aquells colors lleugerament apagats i groguencs i molt enlluernament. Potser sigui només cosa meva, però si ha estat intencionat, és un detall que m'ha agradat molt.
Vestuari: Tot ambientat en els anys 90. Un bon exemple és que. en una escena, es veu a la Frida portar una camiseta del Coby, la mascota de les Olimpiades de Barcelona el 1992.
Tria de personatge: He decidit triar a la mare de la Frida, que ha mort de SIDA un temps abans dels succesos de la pel·li i que, per tant, no es mostra.
Es diu Neus i se sap que va fer la comunió, ja que els seus pares (els avis de la Frida) són molt religiosos i conservadors. Els seus germans són l'Esteve, l'Àngela i la Lola.
Hi ha una escena de la pel·li on la Frida l'imita i8mplícitament mentre hi juga a un joc; això ens deixa entreveure que fumava, es vestia de forma cridanera i no la feia massa cas. Després, es descobreix també que de joves, tant la mare com el pare de la Frida van fer moltes esbojarrades; possiblement per això tots dos van contraure la SIDA. A través d'una carta que va servir de testament, ella deixa a la nena en mans del seu germà.
Tria d'escena: He decidit triar l'escena on la Frida va al petit santuari on hi ha una figura de la verge de nit amb una llanterna, on havia deixat "regals" per a la seva mare, pensant que d'aquesta manera la figura de la verge podria donar-li. Quan arriba de nit, però, es troba el seu regal - una peça de roba - penjat d'una branca. La Frida s'enfada perquè creu que ha estat enganyada i comença a tirar fulles a la figura de la verge. Es una escena que trobo que representa molt bé la tristor i la impotència de la nena sobre tornar a estar amb la seva mare.
Sortida al Museu d'Arts de Granollers
Títol de l'expo: Utopies Persistents
Nom de l'autor: L'exposició està dedicada a Manel Clot, crític d'art i el responsable de l'adquisició de les obres presentades en aquesta mateixa exposició, que va morir fa dos anys. Alguns dels artistes són Ignasi Aballí, Carles Congost, Francesc i Antoni Abad, Pere Agut, entre d'altres.
Període: Totes les obres són creades entre el segle XX i XXI i adquirides entre el 1989-1992 i el 2002-2007.
Estil: Art contemporani
Obra: Walt & Travis
Autor: Martí Anson
Data: 2003
Descripció: L'obra de Martí Anson "Walt i Travis" és un curt cinematogràfic de 22 minuts en forma de road movie. El curt se situa a l'interior d'un cotxe als Estats Units, ocupat per dos homes i on s'escolten constants anuncis de la ràdio.
L'obra de Martí Anson intenta imitar una road movie excepte pel fet que durant tot el curt no passa absolutament res. Aquesta obra està pensada per frustrar a l'espectador, que pensa que en algun moment passarà alguna cosa, però mai arriba, tot mentre hi ha un bombardeig constant d'anuncis de la ràdio de manera que no s'escolta res més. Ni tan sols els personatges interactuen entre si.
Durant tot el curt, la càmara es manté en un mateix punt i va girant geugerament. A més, Martí Anson de vegades trenca amb el raccord d'una mateixa escena, canviant de roba o de posició als personatges.
Biografia:
Martí Anson és un artista català que va néixer a Mataró el 1967. Després de llicenciar-se en Belles Arts, ha creat diverses obres de tot tipus, ja sigui pintura, arquitectura o fins i tot cinema (com en el cas de Walt i Travis). Les seves obres han estat exposades al MACBA i al Palais de Tokyo, entre d'altres.
Sortida al Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Directora: Carla Simón
Biografia del director: Jove guionista i directora de cinema catalana que s'ha fet coneguda, justament, per la seva primera pel·lícula, Estiu 1993.
Gènere: Drama i "Daily Life"
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor
Format de la pel·lícula: Color, HD, Digital 5.1
Argument: La protagonista és una nena de sis anys, anomenada Frida, que ha d'anar a viure amb la família del seu tiet després de la mort de la seva mare. La pel·lícula es mostra com la nena s'adapta a aquesta vida durant l'estiu del 1993 i com la Frida accepta el dol que té al seu interior per la mort de la seva família biològica.
Plans: Hi ha molts plans subjectius i primers plans de la cara de la Frida.
Moviment de la càmera: La càmera no està estabilitzada i a més fa moviments com escombratges que donen la sensació de que veritablement estem allà.
Posada en escena: Està molt ben guanyat l'ambient de família i a vegades sembla que no estiguin actuant, sinó que estan conversant de veritat. És molt natural, tant que de vegades costa entendre el que diuen bé de lo natural que ho fan.
Actors:
Frida: Laia Artigas
Anna: Paula Robles
Marga: Bruna Cusí
Esteve: David Verdaguer
Lola: Montse Sanz
Avi: Fermí Reixanch
Àvia: Isabel Rocatti
Àngela: Berta Pipó
Irene: Etna Campillo
Gabriel: Quimet Pla
Blai: Jordi Figueras
Cesca: Paula Blanco
Moviment de la càmera: La càmera no està estabilitzada i a més fa moviments com escombratges que donen la sensació de que veritablement estem allà.
Posada en escena: Està molt ben guanyat l'ambient de família i a vegades sembla que no estiguin actuant, sinó que estan conversant de veritat. És molt natural, tant que de vegades costa entendre el que diuen bé de lo natural que ho fan.
Actors:
Frida: Laia Artigas
Anna: Paula Robles
Marga: Bruna Cusí
Esteve: David Verdaguer
Lola: Montse Sanz
Avi: Fermí Reixanch
Àvia: Isabel Rocatti
Àngela: Berta Pipó
Irene: Etna Campillo
Gabriel: Quimet Pla
Blai: Jordi Figueras
Cesca: Paula Blanco
Continuitat: La trobem en que la història es produeix durant tot l'estiu de 1993 des que comença fins que acaba, tot i que s'ometen alguns dies no específics.
Escenografia: La pel·li està ambientada en els anys 90. Al principi de la pel·li l'espai és més de ciutat (Barcelona) i durant la resta es converteix en rural (algun lloc de la Garrotxa).
Recursos estilístics: Utilitza molt l'el·lipsi per saltar entre els dies d'estiu, tot i que també s'utilitza d'una forma curiosa: sen's ensenya només allò que veu la Frida o quan ella està present.
També s'usen molt les al·lusions, sobre tot quan s'utilitza per parlar de la SIDA sense dir-ne el nom en cap moment.
Escenografia: La pel·li està ambientada en els anys 90. Al principi de la pel·li l'espai és més de ciutat (Barcelona) i durant la resta es converteix en rural (algun lloc de la Garrotxa).
Recursos estilístics: Utilitza molt l'el·lipsi per saltar entre els dies d'estiu, tot i que també s'utilitza d'una forma curiosa: sen's ensenya només allò que veu la Frida o quan ella està present.
També s'usen molt les al·lusions, sobre tot quan s'utilitza per parlar de la SIDA sense dir-ne el nom en cap moment.
Banda sonora: Cançons ambientades en l'època (90's). N'hi ha cançons mogudes, de festa major, algunes en castellà. També hi ha música de la guitarra del pare. Tota la música és diegètica, és a dir, que existeixen en el món, que ells també l'escolten i que, de vegades, fins i tot, la canten.
To del llenguatge: Tot i que s'entèn, hi ha escenes on els personatges no vocalitzen gaire bé, i sembla que parlin amb un to més natural, més rural. No trobo pas que això sigui un error, ni molt menys.
Llum: La llum se centra molt més en la cara dels personatges que no pas en l'escenografia. L'escena pot ser de nit, però la cara dels personatges es pot veure perfectament.
Color: De vegades, sobre tot en moments amb pocs o cap personatges, em donava la impressió que realment estava mirant un vídeo dels 90; amb aquells colors lleugerament apagats i groguencs i molt enlluernament. Potser sigui només cosa meva, però si ha estat intencionat, és un detall que m'ha agradat molt.
Vestuari: Tot ambientat en els anys 90. Un bon exemple és que. en una escena, es veu a la Frida portar una camiseta del Coby, la mascota de les Olimpiades de Barcelona el 1992.
Tria de personatge: He decidit triar a la mare de la Frida, que ha mort de SIDA un temps abans dels succesos de la pel·li i que, per tant, no es mostra.
Es diu Neus i se sap que va fer la comunió, ja que els seus pares (els avis de la Frida) són molt religiosos i conservadors. Els seus germans són l'Esteve, l'Àngela i la Lola.
Hi ha una escena de la pel·li on la Frida l'imita i8mplícitament mentre hi juga a un joc; això ens deixa entreveure que fumava, es vestia de forma cridanera i no la feia massa cas. Després, es descobreix també que de joves, tant la mare com el pare de la Frida van fer moltes esbojarrades; possiblement per això tots dos van contraure la SIDA. A través d'una carta que va servir de testament, ella deixa a la nena en mans del seu germà.
Tria d'escena: He decidit triar l'escena on la Frida va al petit santuari on hi ha una figura de la verge de nit amb una llanterna, on havia deixat "regals" per a la seva mare, pensant que d'aquesta manera la figura de la verge podria donar-li. Quan arriba de nit, però, es troba el seu regal - una peça de roba - penjat d'una branca. La Frida s'enfada perquè creu que ha estat enganyada i comença a tirar fulles a la figura de la verge. Es una escena que trobo que representa molt bé la tristor i la impotència de la nena sobre tornar a estar amb la seva mare.
Sortida al Museu d'Arts de Granollers
Títol de l'expo: Utopies Persistents
Nom de l'autor: L'exposició està dedicada a Manel Clot, crític d'art i el responsable de l'adquisició de les obres presentades en aquesta mateixa exposició, que va morir fa dos anys. Alguns dels artistes són Ignasi Aballí, Carles Congost, Francesc i Antoni Abad, Pere Agut, entre d'altres.
Període: Totes les obres són creades entre el segle XX i XXI i adquirides entre el 1989-1992 i el 2002-2007.
Estil: Art contemporani
Obra: Walt & Travis
Autor: Martí Anson
Data: 2003
Descripció: L'obra de Martí Anson "Walt i Travis" és un curt cinematogràfic de 22 minuts en forma de road movie. El curt se situa a l'interior d'un cotxe als Estats Units, ocupat per dos homes i on s'escolten constants anuncis de la ràdio.
L'obra de Martí Anson intenta imitar una road movie excepte pel fet que durant tot el curt no passa absolutament res. Aquesta obra està pensada per frustrar a l'espectador, que pensa que en algun moment passarà alguna cosa, però mai arriba, tot mentre hi ha un bombardeig constant d'anuncis de la ràdio de manera que no s'escolta res més. Ni tan sols els personatges interactuen entre si.
Durant tot el curt, la càmara es manté en un mateix punt i va girant geugerament. A més, Martí Anson de vegades trenca amb el raccord d'una mateixa escena, canviant de roba o de posició als personatges.
Biografia:
Martí Anson és un artista català que va néixer a Mataró el 1967. Després de llicenciar-se en Belles Arts, ha creat diverses obres de tot tipus, ja sigui pintura, arquitectura o fins i tot cinema (com en el cas de Walt i Travis). Les seves obres han estat exposades al MACBA i al Palais de Tokyo, entre d'altres.
Sortida al Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Títol de l'expo: Poesia Brossa
Nom de l'autor: Joan Brossa, però també altres artistes similars del mateix període, o que tenien relació amb ell, com Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan Miró...
Període: 1919-1998 (Guerra Civil Espanyola, Postguerra i Trancisió)
Estil: Surrealisme
Obra: Pluja
Data: 1973
Obra: Pluja
Data: 1973
Descripció objectiva: L' obra de Joan Brossa "Pluja" és un conjunt de tres pàgines de paper DIN-A4 que formen un conjunt. Totes les pàgines estan en blanc excepte per la primera, on posa "PLUJA. Joan Brossa, Barcelona 1973" en forma de portada blava. Totes les pàgines han estat mullades, imitant com si s' haguessin posat sota la pluja.
Descripció subjectiva: L'obra pluja és un poema visual fácil d'entendre. En comptes de crear un poema "normal" sobre la pluja, Joan Brossa mulla diversos papers en blanc per representar-la. Perquè què millor que la pluja per representar-la?
Opinió personal: Quan ho vaig llegir "pluja" i vaig veure les pàgines mullades per primer cop vaig esbossar un somriure. Em va semblar molt enginyós i divertit, així com original. És un obra que, quan la veus la captes immediatament, un dels objectius de l'obra.
Context: Tot i que l'obra es va fer al 1973, gairebé el final de la dictadura franquista, no en té gaire relació amb l'època; molt possiblement Brossa va trobar la idea del no res.
Taller Cinemagraph - Records
Entre els dies 17, 24 i 25 de gener vam anar a la Roca Umbert a fer un petit taller de vídeo.
El dia 17 va ser el primer dia. Allà, el Vicenç -que era el nostre "mestre"- va explicar-nos com es feia un curt/vídeo/peli, amb tots els rols propis d'un estudi. Després, ens va introduir una mica el projecte que les dues sessions següents portaríem a terme. Hauríem de fer un petit curt audiovisual a través del projecte de la Història d'una Imatge, a poder ser imitant l'estil dels Cinemagraphs, un tipus de "curt" audiovisual. Estrictament és com si fos una imatge en moviment, un gif on una part de la imatge es mou però la resta es manté estàtic.
La idea al elegir aquestes imatges va ser crear una nova història entre les tres, on dos personatges (les imatges de l'esquerra i dreta) enamorats se separen degut a la guerra. Llavors, la imatge del centre és un record del passat, i esquerra i dreta és el present.
A l'hora de muntar el curt, ens vam separar les feines. A mi em va tocar iluminació. En un principi, com mai havia tocat aquest tema i tampoc tenia res similar a casa, em va costar molt treballar.
La sessió següent, ja que el Vicenç m'havia ajudat una miqueta, vaig aconseguir ser més útil.
Però com jo era l'únic noi del grup el dia 24 (el Dani no hi era) vaig estar obligat a fer de l'home del curt. Va ser una experiència que no em va agradar gaire, perquè no m'agrada ni actuar ni ésser maquillat.
Tot i això, el resultat em va semblar molt bo.
Taller Cinemagraph - Records
Entre els dies 17, 24 i 25 de gener vam anar a la Roca Umbert a fer un petit taller de vídeo.
El dia 17 va ser el primer dia. Allà, el Vicenç -que era el nostre "mestre"- va explicar-nos com es feia un curt/vídeo/peli, amb tots els rols propis d'un estudi. Després, ens va introduir una mica el projecte que les dues sessions següents portaríem a terme. Hauríem de fer un petit curt audiovisual a través del projecte de la Història d'una Imatge, a poder ser imitant l'estil dels Cinemagraphs, un tipus de "curt" audiovisual. Estrictament és com si fos una imatge en moviment, un gif on una part de la imatge es mou però la resta es manté estàtic.
El dia 24, vam finalment començar el projecte. Ens vam separar en dos grups, on cadascun seleccionaria una de les nostres fotos entre tots. El nostre grup va elegir aquestes, entre les quals la meva:
La idea al elegir aquestes imatges va ser crear una nova història entre les tres, on dos personatges (les imatges de l'esquerra i dreta) enamorats se separen degut a la guerra. Llavors, la imatge del centre és un record del passat, i esquerra i dreta és el present.
A l'hora de muntar el curt, ens vam separar les feines. A mi em va tocar iluminació. En un principi, com mai havia tocat aquest tema i tampoc tenia res similar a casa, em va costar molt treballar.
La sessió següent, ja que el Vicenç m'havia ajudat una miqueta, vaig aconseguir ser més útil.
Però com jo era l'únic noi del grup el dia 24 (el Dani no hi era) vaig estar obligat a fer de l'home del curt. Va ser una experiència que no em va agradar gaire, perquè no m'agrada ni actuar ni ésser maquillat.
Tot i això, el resultat em va semblar molt bo.
pau no trobo nla pag FARTS NI OFF
ResponElimina